Fa molts dies, molts, gairebe un mes que no feiem cap entrada nova al blog, estavem una mica enfainats donant tombs amunt i avall per aquest gran, extens i divers pais, el Peru. Resulta que fa 20 dies van arribar l'Anna i l'Ignasi i des de llavors no hem parat!

Aqui els tenim!!! Acabats d'arribar, els vam rebre amb cartell i tot!!!

Vam comenCar al nord del pais, fent un viatge "en bote" per un dels dos grans afluents de l'amazones, el riu Ukayali. Un barco gegant d'estructura de ferro ple de papas, maiz, beures i una gran quantitat de caixes amb desti Iquitos i clar... unes 300 persones que vam compartir quatre labavos i quatre dutxes durant tres nits i quatre dies. Per nomes 80 soles uns 15 euros teniem menjar, dinar, esmorzar i una promesa festa de Sant Joan a bord del vaixell pero... van anul.lar la berbena per culpa d'unes excavadores que compartien espai entre papes i maiz. Els capitans del vaixell van tenir problemes per fer-les baixar enmig de la selva amazonica i el fangar de les vores del riu, i ens vam endarrerir, en fi! Segurament les excavadores no volien comenCar a tal.lar el pulmo del mon, pero despres de 8 hores i unes tecniques del tot rudimentaries, ho van aconseguir!

Vam seguir la ruta desti a Iquitos amb la intencio de, un cop alla, buscar una alternativa per endinssar/nos a la selva. Ja portavem tres nits alla dalt i no teniem temps per mes, aixi que vam decidir aturar el vaixell a un petit poble a unes 24 hores de Iquitos i intentar entrar a la reserva natural del Pacaia Samiria, la selva amazonica en estat pur! La parada la vam fer al poble de Bretanya i alla vam acordar amb l'entrenyable Augusto un petit tour de 3 dies al parc natural. Vam tenir la sort de poder veure, tocar i sentir els sorolls de la selva i dels seu entrenyables habitants. Ens vam desplaCar a la selva humida del Pacaia, amb una canoa de fusta on hi cabien tots quatre mes l'Augusto i dos fills seus. Vam poder compartir la visita amb cocodrils, caimans, una tarantula, granotes, centanars o millor dit, milers de moskits o zancudos com n'hi diuen per aqui, un munt de dofins rosats nadant per sota i saltant al costat de la canoa, micos de tota classe i una gran varietat de ocells preciosos!

Despres vam anar cap a Requena on vam gaudir d-un desl mercats mes exotics i espectaculars del mon, vam veure carn de tortuga, olis i essencies, carn de caiman, mil i una varietat de verdures, peixos i fins i tot l-Anna es va atrevir amb un peix que era mes gran que ella!

La ruta amb parada obligada a Lima (gracies Cata per l'hospitalitat de la teva familia!!!) va continuar cap Arequipa, al Canyon del riu Colca, on vam fer un treeking de dos dies amb nit a unes termes calentes prou acceptables i un final d'etapa durissim (tot pujada amunt... amb un sol que cremava...). L'endema vam anar cap a Cruz del Condor on vam poder veure, sentir i apreciar la bellesa del gran i majestuos Condor.

El vol del condor, un regal pel Paski!!

Despres vam desplaCar.nos cap al sud del pais, a la frontera amb Bolivia, al llac Titikaka, dues nits a casa d'una familia d'alla que ens va oferir la possibilitat de viure un casament "en vivo i en directo", simplement un espectacle unic! Vam ballar danses tradicionals, beure cervesa, menjar sopa d-orenga, mate de coca, menjar i mastegar coca com a vaques, en fi! una experienca unica.

A l'illa Amantani, del Llac Titikaka!

Vint-iii-ciiiiiiiiiinc!!!!!!!!

i que ben acompanyadaaaa!!!!
Emocions a flor de pell amb la llibreta de nyigui nyogui! Gracies!

Despres vam fer via cap a Cuzco, on vam celebrar els 25 anys de la Marta amb regals, plors i un munt democions... L-endema, despres de moltes voltes, vam arribar a St. teresa i d'alla a Aguascalientes. Ens vam llevar a les 3.30h del mati per poder entrar al famos Wayna Picchu, ''pic jove'', on vam gaudir d'una vista espectacular. El Machu Picchu, ''pic vell'', va despertar els nostres sentits, enmig de la boira i centenars o milers de turistes envadalits amb aquesta gran marevella de paisatge, forma i color. Un dels llocs mes turistics del mon on es pot viure i sentir l'esencia de la gran cultura Inka. Alla ens vam dir un ciao ciao rapid i stressant amb l'Anna i l'Ignasi, companys de viatge de tots aquests dies!

Esperant que es destapi la boira del Machu Pichu!

Video Machu Pichu des de Wayna Pichu! (es veuen les escales per on vam pujar a les 4 de la matinada amarats de suor i amb el fred que feia...!!)

Machu Pichu amb Wayna Pichua al darrera!

En Jordi pujant al Wayna Pichu, barret nou!

I ara uns son a Barcelona i nosltres seguim a Cuzco, ahir vam veure el partit, i vam celebrar encara que amb la timidesa classica dels catalans, la victoria de la barssa/espanya!

Amb els mitics francesos, Eric i Kevin, que vam coneixer al Machu Pichu!

Salut i una abrassada ben forta a tohom, ja portem 9 mesos de viatge i a vegades els records de molts de vosaltres, amics, familia, Granollers, Vilanova fan que els pensaments volin cap a casa... ja en portem 9 i encara ens queden forces, salut!

Marta i Jordi.

pd. no tenim accents al teclat...

pd2. posem un parell de fotos simboliques per fer boca pero la majoria les tenen l'Anna i l'Ignasi! tant aviat ens en facin un recull les penjarem al Blog!

pd3. El Jordi ha aprovat 5 de 7 assignatures!!!! no estamos tan mal!!!!