Continuem a Bogotá, fent el guiri, tot i que no era aquesta la nostra intenció. Hem passejat per Montserrate, un punt alt de la Sierra on hi ha una còpia de la Moreneta (si si...) i unes vistes increïbles de la ciutat, que no s'arriba a veure completa (vora un 50km de ciutat!).
3 adjectius: atapaïda, caòtica i immensa.
Bogotá des de l'aire...
El nostre barri preferit és sens dubte La Candelaria, amb la seva plaça del Chorro de Quevedo on els caps de setmana hi ha conta contes als vespres i un ambientillu agradable, és el lloc que més hem freqüentat. Està ple de teatrets entranyables, on hi hem anat a veure una versió divertida de "El Quijote" i un monòleg sobre la violència de gènere amb debat del públic al final, molt interessant, on vam compartir opinions de gent bastant dedicada al tema i veure la realitat en què es troben moltes dones colombianes (que pateixen una situació de violència superior al que estem acostumats i tenen menys mecanismes a què aferrar-se...).
També hem visitat la catedral de sal de Zipaquirá...
La Marta provant la sal de la catedral
Com es menja una sopa de "maíz amarillo con rico cilantro"??
També hem tingut l'oportunitat d'anar a una mostra dels tallers que porta a terme la Fundació ZUÁ, que treballa en l'àmbit local a Patio Bonito (un barri bastant desafavorit, dels populars, com diuen aquí) i posa els esforços en què els joves puguin centrar-se en l'escola i continuar estudiant a la Universitat per tenir un futur millor, oferint un servei d'aula d'estudi als matins i a les tardes, menjadors per les famílies que hi col·laboren i tallers de teatre, música, cant coral i esports, com a extraescolar, perquè els nens no estiguin tombant pel carrer sols i descuidats. El treball de la fundació ens va semblar molt interessant i vam poder estar un dia amb els joves voluntaris que hi treballen cada dia (que són universitaris del barri i que reben una ajuda en la matrícula de la Universitat pel fet de formar part del projecte) i jugant a futbol amb els nens, per trencar una mica amb la dinàmica guiri...
L'orquestra de la Fundació ZUÁ
Un carrer de Patio Bonito
El Jordi va participar en una cursa de 10km per Bogotá (Nike Human Race), que és com la cursa dels Bombers de Barcelona però a Bogotá i nocturna, amb 10.000 persones corrent amb una llanterna al cap. "Va ser força espectacular còrrer al voltant de tanta gent i em va impactar veure com els militars feien la cursa tots agrupats i cantant marxes militars mentre corrien a l'unison: contra la guerrilla vamos a aplastar, las fuerzas armadas vamos a pelear... Un, dos, tres... un, dos, tres... Entremig de tota la pijeria bogotana que es va permetre el luxe de pagar 30.000 pesos colombians per participar a la carrera (jo no vaig pagar... jejeje!). Tranquils els de Granollers que el públic de la Mitja Marató és el millor... el d'aquí va ser una mica ranci...".
El Jordi tot motivat per la cursa
Preparant-se pels 10km, escalfament popular!
Ara ens quedem fins dimecres o dijous a Bogotá i enfilem cap a Facatativa direcció a l'eje cafetero, a netejar-nos els pulmons!
Apa, salut!
Hola Marta i Jordi o Jordi i Marta, sóc l'ajudant de l'ajudant, de l'ajudant dels postres del casament. "àlies: tieta Maria".
ResponEliminaSegueixo molt atentament tot el que viviu i experimenteu en aquest gran i llarg viatge.
Disfruteu molt i aprofiteu tot el que pugueu mentres aquí ens delim de no haver pogut viure una experiència igual.
Us seguiré durant tot el viatge per saber que feu i tenir-vos més aprop.
Una abraçada ben forta.
Maria
Hola guapetons!!!!
ResponEliminaUs envio un petonarro ben gran des de Vilapingüins!!!! M'ha agradat llegir les vostres anades i vingudes!!!!
Espero que tant bon punt en tingueu ganes, ens feu gaudir amb les vostres anècdotes, perquè coneguem molt més d’aquest país i territori...i que algun dia us puguem venir a veure per comprovar si tot el que ens expliqueu és cert!!! jejeje
Petons guapetons!!!
Jana
Hola guapos! És molt emocionant això d'engegar l'ordinador i trobar noves notícies vostres.
ResponEliminaJordi, estava bo el maiz amarillo con rico cilantro? No sembles gaire convençut mestre el tastes! Però corrent sí que fas molta patxoca!!
Petonets per a tots dos.
Dolors
dolors! era boníssima la sopa però una mica calenta. La carrera molt bé però em fan mal les cuixes encara...la marta es al odontólogo, a veure que li diu de la placa, està més tranquila i contenta! apa doncs una abraçada.
ResponEliminaJordi.
Hola Marta i Jordi:
ResponEliminaJordi, ja saps que quan la sopa crema s’ha de bufar no??bufa bufa.... deia la mama,
el plat és ben curiós, això dels hàbits i les costums quin mon..., quina gràcia aquest entrenament abans de la cursa, realment fas cara de satisfet.
Ens teniu molt ben acostumats i ara quan marxareu cap a Facatativa no tindreu segurament l’ordinador tant a ma, penseu que nosaltres com molt bé diu la Dolors quan obrim l’ordinador anem a veure que hi ha de nou al Shuia-shuia, tingueu en compte.
teniu alguna noció de on us allotjareu, algun contacte o alguna cosa,? o aneu a veure que trobeu, pel que vaig entendre ja aneu de camí cap a Bucaramanga? i anireu fen parades o encara no?
Marta aquest queixal amb aquesta queixalada a la sal es deu haver curat del tot? és així? Jo encara el tinc adolorit i ja fa tres setmanes.
Em poso a treballar, i vosaltres encara deveu dormir.
Bon dia quan us lleveu, un petó
Martona, veig que aquesta setmana ja marxeu de Bogotà, però, heu visitat el Museo del Oro?, sí? i que us va semblar? no? doncs penso que val la pena... és una passada... a mi em va agradar moltíssim... només és un suggeriment si és que no hi heu estat... i l'agenda us ho permet... sigui com sigui que tingueu un bon viatge cap al Eje Cafetero.
ResponEliminaPetonets i fins aviat.
Estimats Jordi i Marta:
ResponEliminaJordi. La teva mare m’ha entregat el teu comunicat versus Internet amb motiu del meu vuitanta-nové aniversari. Intento respondre en aquest espai que heu dedicat a la comunicació.
MOLTES GRÀCIES pel vostre record i felicitació. Efectivament ara començaré a avançar per la ruta que porta a la noventena i tal com molt bé dius tu, a partir del proper mig any ja començaré a desplegar la bandera dels noranta . Així m’hi vaig aclimatant.
Celebro que pugueu beneficiar-vos dels serveis de la Fundació ZUA, en espera del vostre trasllat a la regió dels cafetals.
Ha de ser emocionant trobar-vos en aquestes latituds amb una muntanyeta anomenada Montserrate i amb una imatge de la Moreneta, acompanyada d’una senyera agermanada amb la bandera colombiana. No us venen ganes de fer-li un petó i cantar-li una estrofa del Virolai?
Pel que dieu la ciutat de Bogotà és molt més gran que Barcelona i en efecte, segons l’Enciclopedia Catalana, ara deu tenir de 2.500.000 a 3.000.000 d’habitants i Barcelona actualment no arriba als 1.700.000
Desitjo que tot us vagi el més bé possible en tots sentits i des de la capital del Vallés, som aquí per escoltar-vos.
Agraint la vostra atenció, us saludo amb un fort petó i una abraçada.
L’Avi Josep. 26-10-09
Un aclariment al comentari de l'avi Josep.
ResponEliminaActualment la població de Bogotà és de 7.000.000 d'habitants (censats); la real de segur que és mol més.
L'avi Joan de Vilanova i la Geltrú
Hola Jordi i Marta ó Marta i Jordi (mira que ho feu complicat):
ResponEliminaEns alegra poder saber de vosaltres a través del que aneu posant en el vostre blog.
Déu n’hi do! l’activitat que porteu. Fins hi tot en Jordi s’atreveix a participar en una cursa de 10 quilòmetres. No és estrany que li facin mal les cuixes... Que mengi moltes sopes de “maiz amarillo con cilandro” però no estarà per demés que hi acompanyi quelcom més...
La Ton té tota la raó quan us recomana una visita al Museu de l’Or; val la pena...
De segur que esteu descobrint tot un nou món i unes noves costums i maneres de fer....
Des de Vilanova, rebeu molts petonets dels avis
Joan i Montserrat
ja us imagino entonant el rosa d'abril al bell mig de bogota, brutaaaaaaaaaal
ResponEliminalluc, un exiliat a les escocies sense parentiu amb els casats!