una mica de Caratagena i el Tayrona

Ja hem arribat a Barichara, a casa l'Anna i el Mauro, els tiets de la Marta! Us fem un petit resum del que ens ha passat i per on hem passat al llarg d'aquets dies d'incomunicació!

Ja queden lluny les illes de sorra blanca i aigüa cristalina i els managlares de St. Bernado del Viento... En l' últim mes no hem anat actualitzant el blog perque hem estat força despenjats i no hem parat de voltar: hem recorregut tota la costa nord Colombiana, coneguent una mica millor les seves platges i la seva gent. Els "costeños" son increibles, descendents negres de l'esclavitud que viuen majoritariament en aquesta zona de la gran Colòmbia.

Una vendeora se sucs i dolços

Cartagena però, un món apart. La ciutat més cara del país, plena de turistes vestits de blanc al más puro estilo colono (y un poco pijo también). Això si, una ciutat emmurallada ben cuidada i bonica de visitar. El caos i la brutícia no és tan evident, no sembla que siguis a Colòmbia (dins de la muralla, ja que quan en surts, tornes a la Colòmbia de sempre...)
De Cartagena vam anar directament a Taganga, un poblet de pescadors i alhora una estona llarga turístic! Amb platges espectaculars, enmig d'un golf brutal! Que insinuaven l'inici de la bella costa del Tayrona, un parc natural.

Quan un s'imagina un parc natural, la primera imatge que li ve al cap es una zona muntayosa, oi?

Un dels piastages del Tayrona, sense paraules...



El Cabo, una de les zones més boniques del parc.

Però aquest no és el cas! El Tayorna està a la costa i compta amb unes platges precioses. Sorra, mar "bravo"(quines onades, hi ha zones que no t'hi pots banyar!), pedres gegants amb contorns arrodonits, palmeres i vegatació força selvàtica.


En Jordi fent foc, això si que es una cuina!

A mesura que t'allunyes de la costa, t'endinsses a la selva. vam anar d'excursió a Pueblito, les ruïnes d'un antic poblat indigena o millor dit de la cultura autòctona o ancestral d'aquesta zona. I vam flipar amb el paisatge, no pensavem trobar-nos endisnats en plena selva a nomès 30 minuts del mar.

La Marta fent camí a Pueblito

La Marta es va obsessionar en veure Tucans, i al final es va quear amb un pam de nas però.... per compensar la derrota va veure un grup de micos "Titís", endèmics a Colòmbia, únics al món!

Tot brincant per les branques amb molta classe, ben lleugers.

6.30h, la Marta va captar un mico "tití", Bon dia!

I del Tayrona mos vam anar a renovar la visa a Venezuela. Entrar i sortir del país, i 90 dies més a Colombia! Si, si! 3 mesos per la patilla. Bé, el comandante Chávez ens va fer pagar un impost revolucionari de 10 euros per cap, 60.000 bolivarians.

I cap a la Guajira, a qui reservem un article especial per la seva riquesa i exclusivitat!