I ja en són 7!!!

Us escribim des de Xile, Antofasta, on hem anat a passar uns dies en companyia del Jose, un burgalès que va estudiar a Barcelona amb el Jordi i que ara viu per aquí! L'adeu a la Argentina va ser poc més que ràpid i no vam poder gaudir d'un últim asado, però la travessa que vam fer amb la combi per l'autopista que creua els Andes d'Argentina a Xile va valdre la pena! Us imagineu una autopista a 5000 metres sobre el nivell del mar?? Amb muntanyes rocoses i seques, deserts de dunes grogues, crema, marró, roig, salars blancs, matolls verd cremat, flamencs rosats... enmig de la immensitat del no res de l'alçada i els núvols... espectacular! No ens ho esperàvem i ens va captivar! El millor de tot va ser que la combi va aguantar el trote i va pujar com una campeona! (tot i que després, arribant a Antofagasta, se'ns va morir la bateria i n'hem hagut de comprar una de nova...)

Imatges de... creuant els Andes!

Patíem pel fet que tinguèssim problemes al creuar la frontera, desprès de l'experiència amb l'Argentina, però sorprenentment ens van tractar molt bé i ens van deixar passar sense posar-nos cap trava! Així que un cop a San Pedro de Atacama només calia esperar que arribés el nostre guia: el Jose!

La Marta acabada de despertar...

San Pedro de Atacama és un tros de desert amb figures geogràfiques força increïbles (el Jacques Costeau hi anava a bucejar quan era jove!), però mooolt explotat turísticament! I nosaltres ja estem força cansats de poblets turístics... així que només hi vam passar dos dies amb el Jose, i vam anar a visitar la Laguna Cejar, que és com el mar mort i flotes sense haver de nedar a causa de la gran concentració de sal, i el valle de los muertos, un desert de dunes i muntanyes rocoses, on teníem la intenció de passar la nit... però el fred ens ho va impedir!

La laguna Cejar

En Jordi i Jose davant del pou sense fons! - Ens hi tirem?

Mita'ls com floten ells!

Bonaa niittt!!! jajajaj!

Per allunyar-nos de la calor (el sol et cremava a la pell com mai!) i dels guiris, vam decidir baixar fins a Antofagasta i allunyar-nos una mica de la ruta, per estar uns dies tranquils a casa del Jose i conèixer la seva vida d'aquí, tot i que s'ha posat malaltó i l'hem hagut de cuidar una mica! Ens ha anat molt bé per recuperar la sensació de casa, fer el vago al sofà, mirar pelis i badar davant l'ordinadar, cuinar i fer rentadores... i en bona companyia! També hem fet alguna excursió per la zona, hem anat al terminal marítim a menjar "cebiche" i empanades de marisc i hem vist llops marins!

Al port d'Antofagasta!

Un cebiche ben refrescant!

A la Portada, una platja del Pacífic a prop d'Antofagasta!

Això sí, Antofagasta és dels llocs del món on el forat de la capa d'ozó és més gran i, per tant, el sol afecta més a la pell. Per controlar-ho, a tota la ciutat hi ha repartits els "solmáforos", que graduen la intensitat del sol i avisen a la gent que es protegeixi més o menys. Boníssim!

Un solmáforo!

Demà ja comencem a desfer camí i pugem rumb cap a Arica per entrar a Bolívia de nou! En principi, si tot va bé, ja tenim comprador de la combi i això ens tranquilitza i allarga una mica més els dies del nostre viatge, així que encara passarem per Potosí i el Salar de Uyuni abans d'aterrar a La Paz per vendre la combi.

Apa, salut i avant!