dijous, 28 d’octubre del 2010

Argentina!

Ja fa cosa d'un mes que voltem per Argentina i val a dir que ens ha anat prou bé!

Estem aprofitant al màxim la combi i anem fent de càmpings i de casa d'amics i gent que anem coneixent. Els argentins són molt acollidors i de seguida t'obren les portes de casa i et conviden a asados on mai falta la política. Això sí, són uns xerraires i els agrada escoltar-se. Mica en mica, entre uns i altres ens han fet cinc cèntims de la història d'aquest país i hem conegut gent de diferents tendències polítiques. Estem vivint un moment històric per la Argentina, ja que l'ex-president del país i un dels pilars de l'oficialisme actual (president de la UNASUR i del partit justicialista, els peronistes) i el marit de la Presidenta, Néstor Kirschner, va morir ahir de forma sobtada. Paral·lelament, sembla ser que la inflació d'aquest país augmenta i s'està plantejant la creació d'un nou bitllet de 200 pesos argentins. Realment és un quilombo!

Fent el primer asado!


El Jordi fent de gos...

La ruta que hem fet va començar per La Rioja (sense saber massa bé on anàvem), on vam passar pel Cañón del Talampaya (una espècie de cañón del colorado en miniatura) i pel Valle de la Luna (on literalment, semblava que estiguessis trepitjant la lluna, preciós!); els dos declarats Patrimoni de la UNESCO.



L'home de la caverna



La combi a la cuesta de Miranda, un lloc preciós!


La "chimenea" i la immensitat del cañón

El valle de la luna

Després vam fer parada a Córdoba on teníem un amic que ens va rebre a casa d'uns amics seus i es pot dir que no vam sortir de casa perquè vam coincidir en una festa d'aniversari de puretillas i ens vam quedar de festa i vida de casa, que també ens va anar bé. Així que, Cordoba capital no la vam conèixer massa... Vam deixar la furgo a casa la tieta del Seba i vam fer cap a Buenos Aires, tot deixant reposar la combi uns dies.

Buenos Aires Querido ens va encantar, la ciutat més occidentalitzada que hem conegut en tot llatinoamèrica, però amb les seves peculiars característiques llatines (italogallegues!). Vam intentar conèixer la ciutat en cinc dies i vam fer el que vam poder: passejar per la Boca i caminito, veure tangos de guiris, anar a teatre i conèixer una mica la vidilla cultural de la capital, el Jordi es va posar tossut i vam anar a veure un partit del Boca a La Bombonera, i la Marta va aconseguir anar a un concert de Gondwana, vam fer una visita a la seu de l'associació de las Madres de Plaza de Mayo i a la Universitat Popular, vam passejar pel barri pijo de Palermo, així com també vam degustar vins i formatges, empanades i pizzes a San Telmo.

Les cases de colors de caminito!

tango!

El Diego




L'ambientillu de La Bombonera


La Mafalda i la parejita feliz... entre comillas!


D'allà vam pujar al primer tren que hem agafat en tot un any i vam anar cap a Rosario a galop de les vies del tren (talment com viatjar a caball!, una mica incòmode i divertit alhora! això sí, el tren costa la meitat que l'autobús, a veure si n'aprenen a Espanya!). A Rosario ens esperava el Lissandro i la seva dona, Julieta, que ens van acollir com dos bons anfitrions i ens van portar a conèixer la ciutat: el riu Paraná i la pesca, la platja, el centre, un asadito de sandwitch amb l'entrenyable Andrés, les "villas" populars com Villa Banana. El Lissandro ens va portar a conèixer un barri on les Madres de Plaza de Mayo estan portant a terme un projecte de la seva fundació Sueños Compartidos, en el qual els propis obrers que vivien al barri de cases de llauna es construeixen vivendes dignes i fan tot un treball social de desenvolupament comunitari.



Un obrer que treballa en el projecte


A Rosario amb la paella a la brasa, excel.lent!




La Marta a Capilla de Monte (Còrdoba de pujada)


I de Rosario a buscar la combi per visitar el nord del país: Tafí del Valle, Amaicha, les runes de Quilmes... i és aquí des d'on escribim el blog.



Ja fa dies que la Clara ens ha deixat però estem segurs que segueix volant i somrient allà on sigui, tots aquells que vam tenir el luxe de poder viure al seu costat ho sabem.

Un petó ben fort, Clara!

1 comentari:

  1. che boludo i boluda!!!!!!!!
    com m'agrada saber de vosaltres i veure que volteu i apreneu cada passa.. tmb m'agrada imaginar-me per un moment, que me encuentro ajá!!jejeje
    jo per aqui.. feina, perdó Jordi, estudiant i festetes típiques i mítiques de finde! jeje
    Marta! tinc ganes d'abraçar-te! madre miaaa.. quin nadal t'eperaa!! ejje
    un petonarrrruuuu i aprofiteu a màxim del màxim parejita feliz!!
    records de l'Uri.
    us timu~

    ResponElimina

Comenta, comenti!!!