divendres, 1 d’octubre del 2010

Xa etamos en la Argentinaaa! y con la Kombi, listo?

Che boludooos, como ándan?
Bé, com veieu, hem aconseguit entrar a l'Argentina amb la nostra furgo!!!

Resulta que després de tots els esforços burocràtics que havíem fet per poder entrar a Argentina amb la kombi, ens van vetar l'entrada a l'últim moment amb l'argument que una llei argentina diu que un vehicle bolivià no pot entrar a Argentina sinó és conduit per un bolivià o algú que tingui la residència boliviana... i clar! nosaltres som turistes i anem amb un cotxe de Bolívia... no sabeu el xàfec que va significar per nosaltres aquesta notícia... ens havíem informat bastant i ningú ens havia dit tal cosa... en fiii.

Per tossuts nosaltres, que ja ens havíem fet a la idea de tombar amb la kombi per Argentina i ho teníem tot a punt, vam decidir provar-ho per una altra frontera: Bermejo, amb la idea que si ens deien que no, agafaríem les motxilles i entraríem al "estilo clásico", caminant i amb bus. Per sorpresa nostra, sense insistir massa ens van deixar entrar amb la furgo! Encara que, fent els papers d'entrada, l'aduana boliviana ens va tornar a posar problemes.
Així doncs, vam aconseguir entrar a Argentina 3 dies més tard de provar-ho per primer cop, i amb 250km per camí de carro a l'esquena. Val a dir, que gràcies a aquesta carretera de muntanya (molt bonica) vam poder tornar a veure tucans i fer fotos (que no ho havíem aconseguit encara!). I vam poder anar al circo!!! un circ bolivià, que estava de gira per Entre Ríos! Una barreja del romanticisme del circ clàssic i el cutrerío més tòpic! Però va estar bé saborejar una poma de caramel mentre vèiem clowns i una "chica de cuchillos".

Carretera trucha Yacuiba - Tarija!
Un tucaaan!!!!!!

Per poder entrar a Argentina ens van fumigar el cotxe (com si a Argentina ja no hi hagués el mosquit del dengue ni plagues similars... detalls del més pur estil nacionalista llatinoamericà) i un gos ens va restrajar tota la furgo per si portàvem droga! Tot plegat, bastant surreal i divertit!
El gos i el "gendarmen" dins la kombi...
Fumigant la nostra kombi... no ens va poder cobrar perquè encara no havíem canviat pesos! jaja! (estàvem en zona franca!)

I ara estem a prop de Santiago del Estero, fent vida de camping i carretera! Visitant poblets una mica inhòspits i mecànics que no en faltin! ens dirigim cap a Córdoba i d'allà a Buenos Aires, però sense la kombi que la deixarem descansant a Córdoba per no donar-li tant de tute! (només tenim un mes a Argentina i volem anar a la capital! ni forçant molt la kombi hi arrivem amb ella!)
Foto artística de la Marta mentre en JOrdi neteja la taula!
Pelant patates al càmping!

Putus mecànics... malgrat tot, mai falten les ganes d'aprendre!

P.D. Tot i que sembla ser que a Equador la situació està més tranquil·la i l'intent de cop d'Estat ha quedat en el no res, des d'aquí volem donar tot el nostre suport al poble equatorià i al seu representant: Rafael Correa, que en les hores més dramàtiques del dia d'ahir va dir: "de aquí salgo como Presidente o como cadáver". És increïble la debilitat de les democràcies a llatinoamèrica...

VIVA CORREA! Alerta a los pueblos de la Alianza Bolivariana! (dixit H. Chávez!)

I com diuen els equatorians, Dále Correaaa, daaalee!!!

(i per Catalunya, com va anar la Vaga General?)

2 comentaris:

  1. Hola argentins, aquí la vaga general, va ser més sindical que res. Com sempre uns diuen que va ser una passada i els altres que ha sigut moderada. Com sempre manipulats per els mitjans siguin d'un o altre costat.Veig que de moment us ens sortiu de totes, quan torneu igual podeu muntar un taller per arreglar furgos. Jordi per aquí estem treballant en els 90 anys de l'avi per fer-li "una sorpresita" i per la resta anem fent sense implicar-nos tant en la vida de cada dia com vosaltres, aquí ho tenim tot assegurat i podem anar seguint la linea com tothom. Una abraçada i a veure si ens envieu una foto vostra ballant un tango a mi Buenos Aires querido. Apasiau!!! Pitu

    ResponElimina
  2. Ei parella

    veig que aneu fent aquí ja teniueu la mare ben amoinada perquè no sabia com travessarieu la frontera, però ja veig que ho heu aconseguit.
    Nosaltres anem fent, la Bruna camina ja sola, i en nil és tot un lector, cada dia són més grans i és que el temps passa depressa!!
    Almenys a casa nostra.Veiem que esteu fantàstics!! Per cert amb uns cabells llarguissim , i quines melenes!!!
    Bé guapissims que us acabi d'anar tot tant bé! un petó molt fort. Anna i familia

    ResponElimina

Comenta, comenti!!!