Hola! Bé, per despedir aquest any i mig de viatge ens ha tocat la grossa!
L'hotel del costat del nostre a les 5 de la matinada...
Resulta que avui a la matinada, mentre dormíem plàcidament, ens han vingut a despertar el personal de l'hostal picant a les portes, cap allà les 4 del matí, dient: fueegooo, fueeggoooO!!! todo el mundo que desaloje el hotel, de prisa! se está quemando el hotel de al lado...
Enmig del caos i la gent corrent ens hem vestit i hem agafat allò imprescindible (diners i passaports) i hem sortit al carrer, on hem vist un incendi espectacular dels dos hotels del costat del nostre. Al prinicipi ens pensàvem que s'escamparia cap al nostre hostal i es cremarien totes les nostres coses, però per sort la cosa ha anat cap a l'altra banda i no ens ha passat res! Tot i així, sí que hem viscut 4 explosions de gas i ens hem espantat una mica... jejejeje... no sabíem què passava i els bombers han estat una mica lents al reaccionar, tot i que després han fet una molt bona feina (Pau Dalmau, la Marta ha pensat molt en tu, bomberu!)
Si voleu riure una mica mireu això... jejejje! hem venut les fotos i el vídeo que han fet uns amics al diari per excel·lència d'Equador i hem guanyat alguns dinerons... i de pas ens han fet una entrevista... jajajjaja! sense comentaris...
Link del vídeo i entrevista (imprescindible!):
Link del diari EL COMERCIO, amb la notícia, demà serem portada nensss!!!
I bé, esta es la noticia!
D'altra banda, també volíem fer una bona despedida al blog... però amb el que ens ha passat aquesta nit, li han tret protagonisme... la idea era fer un recull de motius pels quals tenim tantes ganes de tornar... així que aquí en deixem uns quants... i els altres ja els viurem en primera persona!
Un tomb per la rambla de Vilanova per St. Jordi, per plantar un maracuyà i uns quants ajís, seguir sense fumar, fer una cervesa a la barra de l'Anònims, escoltar i riure amb el Nil i la Bruna, el Salvador i la Rita, fer un munt de canelons de St. Esteve, anar a La Pobla a fer mermelada de mòra, cantar un "apa polles rosses" amb l'avi Joan Farrés, anar amb la meva bicicleta blava per Vilanova i el JOrdi amb la seva groga (oi, Clara?), continuar estudiant a la UNED, trobar una bona feina per esquivar la crisi, menjar pà amb tomàquet amb pernil i oli d'oliva, i un bon bacallà, abraçar i veure a la família i els amics, deixar de ser uns observadors per començar a dibuixar projectes nous i reals, fer un descans sa de parella per tornar-nos a trobar a faltar i explicar-nos novetats que no haguem viscut junts, valorar el viatge des d'una altra perspectiva, fer una sidra a la Sidreria, viure el Barça d'en Guardiola amb els colegues (i deixar en pau a la Marta!) i també el balonmano Granollers, fer-nos el dinar i mirar una peli al sofà, votar a les municipals, esperar amb ganes el Carnaval de Vilanova i la mai més desterrada Festa Major de Granollers, fer LA mítica calçotada a Riudoms amb els de la classe, fer-li un petó a la Bel i una abraçada a en Lluís i la Laura, fer una valoració del nou espai urbà de les nostres ciutats, veure el Mediterrani, retrobar-me amb tots els companys del Carmel i recordar la Clara, veure els canvis del lokal de la Sípia Verda, conèixer la nova casa de la Núria i el Dani, pujar a saludar els gironins/es que han desertat Barcelona, escoltar el nou disc de Manel, tenir un gos (tard o d'hora), treballar la terra i cuinar fent shuia-shuia recordant llatinoamèrica, moure el cos al compàs del Ball de Giravoltes i saltar com mai el turuta, xerrar moltes hores d'aquesta petita experiència amb aquell o aquella que ens vulgui escoltar, llegir la mini biblioteca que hem anat fent aquest any, anar de festa a l'envelat!, anar de Granollers/Vilanova a Barcelona amb tren, visitar la Georgina a Sabadell, anar a casa del Paski i cuinar un pollastre al bell mig del Montseny, anar amb el Ferran a fer les Espanyes, visitar la Candela al País Vasc amb la Lí, escoltar el nou disc de Denegro Partizan i veure'ls en directe, abraçar a la sister, anar a dinar el diumenge amb tot el familión a casa la Carmeta i el Joan després d'un dissabte de festa, seguir teixint i fer fires per Catalunya, construir un forn de fang i fer-hi pà i pizzes, fer un daltabaix i anar al teatre, aprendre a tocar la guitarra, consolar el Xuaaan amb les seves crisis amoroses o del què siguin, que res no hagi canviat tant però que tot sigui diferent, retrobar-me amb els de l'assemblea de la uni, seguir fent mica en mica, però aquesta vegada des de casa nostra!
En fiii, recuperar espais perduts i somiar en el pròxim destí!!!
Ha estat un plaer!
Una abraçada,
Jordi i Marta.
És hora de fer una última entrada en aquest preciós blog.
ResponEliminaÉs curiós com ha anat evolucionant, al principi eren moltes les participacions de tothom i mica en mica hem deixat d’escriure-hi, per vàries raons: hem anat trobant altres canals de comunicació, més personals i íntims i, alhora, ens hem anat acostumant a la realitat.
La realitat de viure nosaltres aquí i vosaltres allà, tota una experiència a nivell personal i familiar. Hem passat estones de tot, patint, gaudint, emocionats, amb por, amb dubte, amb certa angoixa, amb molta il·lusió... Nosaltres des d’aquí també hem viscut experiències, hem sentit sensacions que potser mai hauríem viscut sinó haguéssiu fet aquest viatge, a vegades donem moltes coses per sabudes i no parem atenció a les petites coses quotidianes i la distància i l’absència fa que les valorem.
Nosaltres hem participat molt activament de la vostra aventura sense ser-ne els protagonistes, durant tota la vida aquest és el paper dels pares i de la família, oi?
És per això que ara que encara som nosaltres aquí i vosaltres allà, però que ja us sentim, ja us olorem, ja us notem molt a prop, volem dir-vos que malgrat tot estem contents i que estem segurs que aquesta experiència us ha enriquit a nivell personal, que heu fet un màster de convivència entre vosaltres i amb el món.
Som conscients que us costarà una mica agafar de nou el ritme aquí al nostre país, ha passat molt temps des que el vàreu deixar i cada dia tot canvia una mica.
Però sabeu que aquí ens teniu disposats a donar-vos un cop de mà i esperant-vos amb els braços oberts.
Un últim petó a través de la xarxa, el proper ja serà a l’aeroport.
Us estimem molt.
Els vostres pares
Ciscodolorsjoanmcarme.
Vilanova-Granollers, desembre 2010
Ostres, que em feu plorar tots plegats!
ResponEliminaAra ja sembla mentida que hagueu passat tant de temps fora. Ha sigut un any llarg que, als d'aquí, a estones (moltes) se'ns ha fet molt llarg. Jo ja fa dies que no m'acabo de creure que dilluns quan em llevi pensaré... avui ja arriba en Jordi (i la Marta). I de veritat, em costa de creure però em fa una il·lusió infinita. A mi, ara que és hora de dir les coses i fer balanç, m'ha encantat trobar-vos a faltar i tant . I constatar de com us estimo (t'estimo), de que hi ha persones essencials i de que a aquestes m'agrada tenir-les i sentir-les a prop. Ha estat una experiència fantàstica per tots. Ho diré un cop més, sou molt valents! Benvinguts de nou a casa... com diuen els mishima, tot torna a començar! Fins demà i bon viatge!
clara
Caram, a nosaltres, que encara estem de viatge, gairebé ens heu fet plorar també...
ResponEliminaTot i que també tenim ganes de fer moltes de les coses que dieu que us inciten a tornar, de moment encara són més les que ens animen a seguir la nostra ruta per aquestes terres.
Us trobarem a faltar per aquí!
Molta sort amb la tornada!!!
Un petó ben gran,
Carolina i Albert
Ha estat un plaer compartir el projecte en la distància!! i ara q ja sou a casa, penseu q jo, q encara soc al tròpic penso molt en vosaltres i l'espera encara se'm fa impacient!!
ResponEliminapotser seré de les poques que encara us troba a faltar i encara conta les hores per tornar-vos a abraçar!!
fins al març!!!
(no tinc massa accents en aquest teclat...)
BON ANY!
petons a 10.000km del nostre petit i bonic pais!!
laia***