divendres, 17 de juny del 2011

Re-comencem aquesta aventura! Nyam!

El blog és transforma i es vesteix de gala per re-començar un nova aventura!

Fins ara aquest espai ens servia per a desfogar-nos, fer una mica de voyerisme introspectiu i alhora comunicar-nos amb vosaltres. Ara que ja fa dies que correm per terres catalanes m'agradaria seguir aprofitant aquesta eina i donar-li un nou rumb.

La idea és fer un recull de les diferents receptes, idees, i transformacions quotidianes que fem i desfem entre fogons o potser forns de llenya. Un nou blog per fer renéixer retalls de diari antics i paperets arrugats i bruts d'oli que s'amaguen al calaix d'una cuina i que ara podran veure la llum... Un espai per a comunicar-nos amb cinc nous sentits: el salat, el dolç, l'amarg, l'àcid, i perquè no l'empalagòs.

Així doncs comencem aquest nou viatge i creuem la frontera del gust, on la seva llengua és la cuina, la parla la gastronomia i la cultura, el pa de cada dia!

La mona de Pasqua

La primera entrada i amb un xic de retard la dedicarem a un dels nostres ritus, la Mona de Pasqua. I per a fer un bona introducció ben nostrada he buscat una gran referència:

"La mona de Pasqua es regala i es consumeix, justament, el Diumenge de Pasqua, i l’endemà, Dilluns de Pasqua, se’n mengen, en tot cas, les restes. " Joan Amdes. Costumari català, 1952.

Déus vos guard, padrí,
la Pasqua ha vingut,
doneu-me la mona;
i Déu us dô salut.

Així doncs tot trencant la tradició us presento la Mona de Pasqua que vaig fer pel meu fillol a dia 17 de Juny amb la primavera apunt d'acabar-se i quan ningú s'en recorda de les "Pasqües".

La Mona del Tom i Jerry d'en Nil

Farem un bon pa de pessic amb 3 ous, 80 gr sucre, 60 gr farina de blat i 40 gr de farina de Kamut. Les clarescom sempre a punt de neu i els rovells, amb el sucre, ben blanquejats al seu màxim per aconseguir una cosa plena d'aire i esponjosa. Amb molt de compte com si d'unes pessioglletes a la panxa és tractes fem un toc suau amunt i un toc suau avall incorporat-hi la farina ben tamissada. Un cop llest i barrejarem una mica de xoco de cobertura fosa perquè ens faci crec-cec al mossegar i cap al forn. A 180 º durant uns 20 minuts.

El bescuit, apunt d'entrar al forn

Un cop llest farem un bona crema d'ou espessa amb fruits secs garrapinyats per afegir-li a sobre.

Farem servir la formula següent: 130 gr sucre per 2 ous, s'ha de vigilar que no s'ens cogui massa i ens quedi una truita! I és molt important coure-la per sobre dels 80º! Al final hi afegirem els garrapinyats, fets amb sucre sec a la paella i molta força de braços...

Els fruits secs garrapinyats

Després ens tocarà escalfar el ferro de cremar i afegir un polsim de sucre i a cremar-ho tot!

Tot cremant el pa de pessic! mmm...

Un cop llesta la base us ensenyarem la perla d'aquesta nova entrada, la cirereta de la mona. Un retall de xocolata blanca i negre feta a ganivet, amb la forma dels mítics Tom i Jerry!

Primer vam fer una especie de din4 de xoco blanca, per fer-lo ens vam ajudar d'un petit marbre ben congelat per refredar la xocolata al moment i poder manipular-lai retallar-la. Després vam fer un motlle de paper amb la silueta dels personatges i les lletres. Per després fer-ho de xocolata negre, i ho vam engantxar amb molt de compte amb una mica de la mateixa xocolata.

Ara si que us puc dir que va tremolar el pols i vam haver de repetir unes quantes vegades la operació però va ser tota una aventura!

Ara no tinc més fotos de com va ser el proces però aquí us passo un parell de fotos fetes a corre-cuita un cop acabada.


Aquí s'acaba la primera entrada de la nova vida de l'espai shuia-shuia.... fins la propera!

Us deixo amb una frase que he vist aquests dies a la indignada Plaça Catalunya, enmig d'aquest moviment fantàstic, plural i lliure que darrerament tohom s'està atrevint a criticar i a desmerèixer!

Som la minoria. Però som el llevat que farà créixer la massa!

Salut i bons aliments!



2 comentaris:

  1. MOlt bé Jordi així m'agrada que res quedi parat, que tot rutlli, ja ens hi anirem incorporant.
    A veure qui s'anima a seguir amb la tradició i explicar la coca de sant joan.
    M. carme

    ResponElimina
  2. podries fer un espai tb d'intercanvi de receptes! no sé és una idea!
    q xula aquesta mona, no l'havia vista!

    ResponElimina

Comenta, comenti!!!