Aquesta última setmana hem fet una ruta cap al nevado del Tolima amb uns dels amics que vam fer al encuentro. Hem estat cinc dies passejant pel páramo, guiats per l'Andrés, fent l'ascensió cap a los termales de Don Umberto Cañón, que estan a 3900 m d'altura, i tenen una aigua ben calenta en contrast amb el fred que fa fora...
El nevado del Tolima
Al Nevado no hi hem arribat... necessitàvem material adequat per pujar al pic nevat i no estàvem prou preparats però, n'hem tingut prou en veure'l una mica més a prop i conèixer d'aprop el páramo, que és una zona de vegetació única a Colòmbia, Equador i algunes zones d'Àfrica on tot és molt esponjós i hi ha molta aigua, i hi creixen els Fray Leones una mena de palmera força peculiar pel tacte i la forma.
En Jordi i l'Andrés dins el páramo, acompanyats dels Fray Leonesss!
Tot i que hem acabat bastant cansats (físicament i del ritme diferent de la gent amb qui caminàvem...), l'experiència ha estat positiva, sobretot pel fet d'estar tant amunt i conèixer uns paratges tan únics al món.
Les dones de l'expedició!
La pujada la vam fer amb dos dies i mig i vam estar un dia sencer als termals d'aigua calenta (diferents piscines calentes regades d'aigua magmàtica a 30 o 40ºC), relaxant-nos i guadint del paisatge màgic i la companyia del savi Cañón, que ens explicava històries de quan les FARC rondaven per la zona (fa cosa d'uns sis anys, actualment ja els han fet fora, i l'home fa 60 anys que viu sol allà dalt, cuidant-se dels termals que va començar a construir la guerrilla!). A la zona encara hi queden cartells de les FARC demanant la protecció de la zona natural, tot i que el govern resulta que se'ls vol apropiar i només canvia la firma del cartell!
Don Umberto Cañón, el senyor de la muntanya
Un bany de bon matí a 4000m...
Un cartell original de les FARC
La baixada, molt més tranquila la vam fer amb dos dies i vam acampar a una vall preciosa entre muntanya i muntanya (vam pujar als 4100, per tornar a baixar als 3500 i tornar a pujar als 3900 fins arribar als termals... és el que té la muntanya...). Tenim el nas pelat i les cuixes adolorides, però hem disfrutat del páramo i estem contents!
Ara ja hem fet camí cap a l'eje cafetero i estem a Armenia. La intenció és conèixer una mica aquesta zona, tornant al nostre rol de guiri, i després tirar cap a casa del l'Anna i el Mauro a buscar una mica d'estabilitat!
Apa, salut i força!
Ei! quina passada!!
ResponEliminaQue bonic que es veu tot això i quina cara de fred que fèieu!!
L'altra dia vam sentir el vostre issatge i us vam trucar 2 cops però ens sortia un coi de conestador!
En Nil en sentir el teu missatge es va fer a la idea de que parlava amb tu.
Avui m'ha preguntat a on vius ara? sembla ser que no ho acaba d'entendre!
La bruna està molt gran divendres fa 6 mesos i ja menja verdura...
un petó molt fort, no cal que us diguem que us enyorem una mica (força)
una abraçada ! a veure si podem parlar ben aviat.
Anna i familia
No son Fray Leones... son frailejones...
ResponEliminaus recomano aquest article d'un holandès que es va doctorar en páramos colombians..
http://premioreportaje.org/article.sub?docId=702&c=Colombia&cRef=Colombia&year=2003&date=abril%202003
Flipant.... que guapo!! quina enveja (sanota, claro!) pos res, segui-ho així de macos i informant de tant en quan!! per aqui tutto igual (o no) jejeje pero bueno, (no) se us troba a faltar! jejeje ;)
ResponEliminaMolts petoons grandes!!!
Què bonic que és aquest paisatge!!! I que guapos esteu tots dos de bon matí a les aigües termals!!! Realment esteu vivint tota una experiència i amb aquest bloc en permeteu acompanyar-vos encara que estiguem tan lluny.
ResponEliminaVeure-us feliços ens consola del molt que us trobem a faltar.
Jordi, Marta: un petonàs!
Dolors i Cisco
La foto amb el cartell és per guardar-la a l'àlbum.
ResponEliminaVeig que tot va molt bé.
Endavant.
Molts petons.
Sixte
quina enveja aquest bany de bon matí!
ResponEliminaAqiuesta excusrsó deu haver estat brutal, a més amb aquest paisatje únic i tant diferents, no?
Ale, pues, a seguir vivint!
mil petonassos!
(ahir a la nit 2 vegades estava al 2mil i em va semblar que entrava en jordi!!)
clara
Que tal noiets,
ResponEliminaJordi i Marta com anem?
Aquesta foto d'en Jordi i l'Andrés és preciosa, bé totes les fotos i tot aquest paisatge, és tot tan diferent, quina experiència!!
A més feu molt bona cara encara que us acabeu de llevar.
On pareu ara?
Per aqui un diumenge familiar,dinar, trastos al pis de la Núria i en Dani, en Nil constipat, l'àvia també, caldet, torradetes... i això que encara no fa fred.
El Barça ha empatat,ja no van liders, tenen tres jugadors amb grip i en Messi lesionat i dimarts hi ha xampions....
Que bé que va aquest bolg ehh!!
Vinga guapos passeu molt bé, que expliqueu unes coses que fins i tot a mi que em fa tanta por l'avió i que no dormo segons a on, em feu una mica d'enveja.
Un petónet
Joan i M. Carme
oooh increïble els banys termals a 4000 metres. Ostres, a aquesta alçada es deu notar una mica oi la falta d'aire? i no hi feia fred??
ResponElimina