Com anem? Nosaltres seguim descobrint país.
Colombia viu inmersa en un conflicte politic, social i economic que va comensar ja fa casi 200 anys i que ara viu transformat per culpa de váries lacres com són el narcotrafic, la pobresa més extrema i una situció politica brutal. El terrorisme d'estat, la lluita a vegades complicada i desvinculada dels seus origens de varies guerrilles (farc, eln) i la dura i perversa guerrilla d'extrema dreta, el paramilitarisme, a vegades molt aprop d'un estat aparentment democratic.
Ara mateix a Colombia hi ha 44 milions de persones, de les quals un 50% o més viu en plena pobresa, sense seguretat social, ni acces a l'educació ni molt menys a qualsevol dret de un altre país com el nostre on el benestar social és un dret obligatori i real.
Enmig de tot plegat, nosaltres descobrint la fruita, els climes, la gent i els mosquits colombians, quin patir!
Del Tolima vam passar uns dies a l'eje cafetero, ens va decepcionar un xic o no vam saber descobrir els seus indrets. I després via Medellín, on l'Alvaro ens va acollir molt bé, i vam descobrir la ciutat alhora que vam aprofitar per fer una mica de vida quotidiana. De Medellín, les escultures de Botero i el metrocable és el més espectacular. El metrocable és un metro que va pels aires i connecta els barris més pobres situats als cerros del voltant de la ciutat amb la línia de metro, fet que va facilitar molt la vida de les persones que viuen en els barris marginals de Medellín, ja que per anar a treballar se'ls van abaratir i agilitzar molt els trajectes. Al metrocable també hi van els guiris per veure des dels aires els barris pobres...
El metrocalble, el "telesilla" dels pobres, espectacular i real!
D'alla, després dels dubtes de si anar al Chocó o no, vam anar cap a la costa del Carib (Sant Bernanrdo del Viento) i portem uns quants dies de relax a unes cabanyetes tocant la platja, veient les postes de sol i escoltant el mar. Som afortunats perque encara no ha comensat la temporada turistica de Nadal i estem practicament sols, amb els amos de les cabanyes i tres homes entrenyables que estan aquí de negocis i ens estan cuidant molt bé! De tant en tant, ens enfadem una mica entre nosaltres i costa mantenir l'equilibri de la convivencia... pero ja és aixo, no? Avui la Marta ha tingut cagarrines amb mals de panxa, pero gracies a la fruita (escassa a la costa) sembla que ja es troba millor, no us preocupeu!
La Marta amb els seus amics els gossos i una preciosa posta de sol...
Vam superar el repte de fer una paella de marisc,
ens els vam guanyar rapid!
Una imatge del manglar en plena essencia.
Ei, parella! Ja està bé com ens feu patir, eh!! Feia dies que ens preocupavem per vosaltres perquè no deieu res i tampoc responíeu les trucades al mòbil... penseu una miqueta més amb els papis! Som uns carrinclons, ja ho sé, però quan fa dies que no us heu posat en contacte amb ningú... no podem evitar patir una mica.
ResponEliminaAra, veient això, comprovem que esteu fantàstics, cagarrines i mosquits a part. No sé com ho portes tu Jordi, però puc imaginar-me la Marta com una butllofa gegant! Et fan la mateixa alèrgia aquests mosquits, Marta? Funciona la farmaciola que et van preparar l'Anna i l'Ignasi?
Les fotos que heu penjat són espectaculars. Veig que la Marta ja ha trobat gossos, vés que estrany, oi? I la posta de sol, quina enveja! Quan penso que ara mateix esteu immerssos en aquest paisatge i jo estic tancada en una oficina, amb llum artificial i una immensitat de taules amb ordinadors... Grrr... enveja envejosa!!!!
Molt petons. ESCRIVIU.
Dolors
Hola Guapetons!!!
ResponEliminaAvui és primer de desembre , aquí ja fa fred i s’acosta Nadal, encara que el dia de Nadal te 24 hores com els altres fa una mica de “iuiu”, pensar que no sereu aquí amb nosaltres, no sé com ho viureu vosaltres, però a nosaltres ens fa una coseta aquí la panxa.
Em solidaritzo totalment amb tu Dolors quan dius que som una mica carrinclons i patidors de mena , però ja és això, va amb el càrrec, respecteu-nos-ho i mimeu-nos una mica...
De tota manera aquest blog ens agrada perquè estem al corrent de més coses, ja que quan ens truquem no tenim temps per abastar-ho tot i una mica d’aquí i una mica d’allà us sentim més a prop.
Estigueu molt alerta amb tot el que passa al país i sigueu prudents.
La Marta està molt maca en aquesta foto i realment la posta de sol és paradisíaca, és que és El Carib....
Ja m’estranyava Jordi que no intentessis fer una paella, és veritat que el marisc aquí va tirat de preu o no? els turistes normalment ho diuen però a vegades això són trucs dels hotels i resulta que la gent senzilla del país ni el tasta.
De tota manera Jordi fes-li a la Marta un arroset bullit amb un raig d’oli ben caldós, llàstima que aquest any m’ha quedat un codonyat boníssim, que també va molt bé per la panxa.
Vinga cuideu-vos molt que ja en sabeu.
Estareu molts dies aquí? quina és la propera parada?
Ja ens tindreu al corrent.
Un petó
M. Carme
Eiiiii Family!!!
ResponEliminaCarai amb el Medellín!! I quina passada el Caribe! Jo també tinc enveja.....!!
Ei está molt bé, això del blog així per uns minutets ens teletransportem a la vostra aventura...
Aquí ja comença a fer bastant fred, ha tardat a arribar però deunido ara!!!
Ei ja anireu explicant que aqui us seguim impacients!
Apa a disfrutar!!
hola a tots dos!!
ResponEliminala enveja és realment gran després d'aquestes imatges. Aquí fa un fred que comença a deixar-te el nas gelat!
Cuideu-vos molt i no deixeu que el mal de panxona us espatlli res! Aquí ja estem parlnt de nadal, reis i com diria en Jordi consum i més consum. A casa ja ens han posat a la farola la campaneta de Nadal i avui amb en lluís em començat a fer dels personatges del dia 6.Bé, volem més notícies vostres que ja fa molt que sou molt lluny. jo aviat us envio fotos dels vostres nebots i fiol.
un petó molt fort.
Anna i família
Ueps, acabo de veure que hauria d'haver posat el meu comentari aquí i no a l'octubre!
ResponEliminaLa propera vegada ho farem millor, i penjarem un vídeo del Vador i la Rita CAMINANT! (Es pot fer aquí, això?)
Hale, petonets!