Barichara

Hola família!

Després de tants dies tornem a donar senyals de vida... i és que un cop agafada la quotidianitat no ens sembla que tinguem tantes coses per explicar! Però és evident que sí...

Doncs, comencem! Un cop aterrats a Barichara vam sospesar la idea que volíem treballar, i de seguida vam trobar feina. Ens van oferir la possibilitat de fer-ho com a meseros, en un restaurant d'allò més exòtic i atípic, Color de Hormiga. Un restaurant que ofereix una carta d'allò més simpàtica i diferent, amb una gran especialitat, "las hormigas culonas". Si, si, formigues! Hem treballat de cambrers servint plats amunt i avall plens de salsa de formigues culonas. Hem tingut moments de molta feina: rentant plats, assecant coberts, servint jugos de maracuyà, naranja con jengibre, limonada i també hem servit vins Argentins, Chilens i moltes cervecitas fresquitas!

Les formigues a la porta del restaurant

La sala del restaurant, un antic "canei" on s'hi assecava tabac

La veritat és que el ritme de treball és un xic diferent del que estem acostumats, tot va una mica més relaxat i on hi ha feina per dos si n'hi treballen quatre potser no passa res... això quan hi ha feina quasi no es nota, però quan no n'hi ha, buf! tot es fa una mica avorrit. Les cuineres tot el dia "chismoseando" i xerrant pels descosits: que si se ha muerto esta, que si la otra se ha casado, bé un no parar.... a vegades ens costava entendre el que deien, i en Jordi sempre els hi tallava el rollo del chismoseo fent preguntes de cuina: Esto como lo haces? Y... por que no le pones pimienta? que me dejas provar este helado? esto allí lo hacemos distinto...

Potser les cuineres s'han cansat de la insitència d'en Jordi, però... què hi farem!

Bé, no només hem treballat. El Jordi també està aprenent a fer anar el trapo, que és ni més ni menys que un senyor parapent. Vam conèixer el Pablito, un company de feina i ens va convidar a fer volar el parapent tocant de peus a terra, com si fos un estel. Així comencem a moure les direccions i potser un dia d'aquets ens convida a volar pels aires colombians, quina passada!

Amb el Pablito, enlairant el trapo...

L' Anna i el Mauro van anar a Bogotà a un casament i ens vam quedar orfes, així que ens vam instal.lar a la "Culona", un petita caseta del Jorge Raúl, el nostre jefe. Amb unes vistes espectaculars als afores de Barichara i amb un gos gegant, en Custodio. Ens hi hem estat uns quinze dies hi la veritat no ens podem queixar! ens han tractat com a reis!

La "Culona" , quin luxe!

Un dia vam fer creps al tejo amb el formatge i el vi que ens va regalar l' Anna i l' Ignasi, a la vostra salut!

Ara la temporada forta ja s'ha acabat, aquí l'època de vacances forta és del 12 de desembre a principis de gener, com el nostre Agost perquè ens entenguem. I per tant la feina al restaurant ha baixat força. Ara només hi anem de tant en tant i de 12h a 5h com a molt. Així que tenim més temps per a nosaltres hi ho estem aprofitant, gaudint de la finca de st.Rita, estudiant, teixint, llegint, enfadant-nos, i fent sopars amb l' Anna, el Mauro i el seu entrenyable gos, en Marot.
També tenim temps per anar planificant el futur més proper, i ens estem animant a instalar-nos a Colombia una temporadeta, així que la Marta està inmersa enviant el currículum i buscant feina de politòloga!

Asando un cabro a la llanera amb el germà del Mauro, l'entranyable Nestor

L' Anna i el Mauro amb el seu cotxe nou, quin regal de reis!

El Marot també va tenir reis...

D' aquí poc marxem temporalment de Colòmbia i anirem a la veïna Venezuela. Els dies 9 i 10 de febrer en Jordi ha de fer els exàmens finals de quatrimestre de la UNED i estarem a Caracas, ens espera un viatge llarg i es veu que amb moltes curves... a veure com ens reben a Venezuela enmig de la crisi monetària, s'ha devaluat el bolívar un 100%!! i de passada a veure com van els exàmens!

I per últim, un joc. A veure si sabeu trobar les 8 diferències!

Salut i fins el pròxim post!