Un cop acabats els examens i ampliat la matricula d'en Jordi a totes les asignatures del proper cuatrimestre, ens estem dedicant a coneixer una mica la ciutat. Estem instalats a casa de la Marines y el Carlos, uns cracks. En Carlos treballa a l'ambaixada del seu país, Guatemala, a Caracas i la Marines treballa al govern Revolucionari Bolivaria, al ministerio del poder popular de cultura. Són sociolegs llicenciats a l'Habana, Cuba.
Tot sovint tenim xerrades de caire polític, aquí es viu amb molta intesitat i interes la política. Sembla que el populisme del comandante Hugo Chávez esta acostant la política al poble, un poble dividit y molt polaritzat. La dreta opositora que encara controla y té bastant poder mediatic és totalment oligarca i conservadora. I la majoria del poble Venezola que com sol passar a llatinomerica és de classe treballadora, estima i adora amb bogeria al comandante, són chavistes a més no poder.
La convocatoria de la manifestació-concentració estava dividida en dos punts de la ciutat, la UNEFA i la Universitat Bolivariana (UBV). La UBV esta en una antiga seu d'una empresa petrolera que va ser expropiada per l'estat, com a conseqüencia d'una okupació dels estudiants.
Enmig dels preparatius per la marxa.
!Y vaya con el carrito!
Simon Bolívar, el libertador de la patria.
Amb lemes i eslogans com: "Hay que estudiar, hay que estudiar, y quien no estudie a manos blancas va a parar" ( els manos blancas són els estudiants de la oposició). "¡Universidad primero al hijo del obrero! ¡Universidad después al hijo del burgués!". Com veieu la marxa encara que era dedicada a la joventut, girava entorn de l' educació com a pilar básic pels joves.
La Marta durant la manifestació.
En Jordi amb els joves amb qui vam compartir la marxa.
La marxa va durar de 9h del matí a 7h de la tarda, i el recorregut era de més de 10km, en el qual t'anaves trobant tot de tarimes amb grups de música i líders estudiantils, que et fotien la xapa, amb lemes reitaratius, com socialismo, patria o muerte...
Una dona embarassada, amb un eslogan a la panxa: ¡Yo soy juventud revulucionaria!
La marxa culminava al palacio de Miraflores, lloc de residencia del President de la República Bolivariana, el comandante Hugo Rafael Chávez Frías. Com a traca final de la jornada intensa i emotiva, el president va rebre els milers d'estudiants d'arreu del país amb un discurs populista i esperanzador, amb el seu estil desenfrenat, trencant tot tipus de protocols, fent-los sentir protagonistes del futur de venezuela.
Ens va sorprendre les expectatives dels joves esperant el moment en que Chávez sortís a l'escenari, es van viure moments d'impaciencia, el clamor era realment especial (tots els joves a un sol crit: Chávez, Chávez, Chávez!!!!!...), fins i tot ens vam emocionar: la marxa i tota aquella gent transmitien una energia brutal que es va canalitzar amb l'arrrivada de Chávez, el símbol més evident d'aquesta revolució. Si teníem algún dubte de la proximitat d'aquest govern amb el poble, i més ben dit de la classe treballadora, va quedar mitigat amb l'escena que vam viure.
Un moment del discurs de Chávez.
El poble creu cegament amb Chávez, pero no en va! La seva "fe" es basa en que Chávez ha contribuït clarament a millorar les condicions de vida dels més desafavorits, qui tradicionalment havien estat oblidats per la classe política del país. Mitjanzant polítiques del tot intervencionistes que donen forma a l'anomenat Socialisme del S.XXI, com ara les "Misiones" d'educació que pretenen descentralitzar els diferents nivells educatius perque estiguin a l'abast de la gent que viu en zones rurals o allunyades de la urbe (generalment no poden accedir a l'educació per falta de recursos). També es plasma amb les "Misones" de salud, amb el mateix objectiu s'acosta la sanitat als pobles i barris més marginals amb metges Cubans i voluntaris comunitaris, tot un desplagament, realment impresionant.
La gent escoltant al comandante Chávez.
Tot i aixó dins del Chavisme, també hi ha punts negres, alguns personatges corruptes i la dependencia de Chávez, ja que és el maxim representant del moviment i no es veu cap possible successor ni a curt ni a llarg termini. Val a dir que des d'occident potser no s'entenen les formes i la manera de fer que podria semblar "autoritária" des de fora, pero tot és part d'una idiosincrasia llatinoamericana que s'ha de comprendre i acceptar com a tal. Política no té el mateix significat a Europa que al continent america, cada societat en fa una lectura d'acord al seu orígen, cultura... i a llatinoamerica no tenen els protocols europeus i els codis socioculturals són diferents.
Ninots de Chávez, "el intumbable!" un fenomen de masses...
Un exemple clar: les expropiacions dels edificis contigus a la plaza Bolívar. Segons les imatges que s'han vist els medis, apareix un Chávez impulsiu i autoritari que diu: "Ese edificio, expropienlo!!", pero realment hi ha un estudi a fons i un treball de recuperació dels edificis histórics del centre de la ciutat per transformar-los en patrimoni historic i cultural. Un taranná diferent difícil de comprendre pels qui hem crescut en una societat diferent!
Un dels ediificis exporpiats pel govern.
Venezuela, un país productor de petroli, que per culpa dels beneficis economics que aquest oli negre li ha portat al llarg de la historia, s'ha oblidat de produir i cuidar els seus camps, horts, fabriques,etc... una economia lligada al petroli. Un País que produeix molt poc, tot ho compren fora, a Brasil, Colombia i arreu... Abans d'ahir vam anar a comprar a un super i ens va costar més car un kilo de mangos que 2 entrecots, incrïble, no? Amb la cantitat de mangos que hi ha a Colombia. Com que estan acostumats a exportar-ho tot tenen molta varietat de productes als mercats, ahir vam tastar formatge de veritat, un que semblava manxego i una mozzarel.la de búffala, boníssim!
Que disfruteu del carnaval: Comparsers i comparseres, la plaza és vostra! (feu que ho sigui una mica per noslatres també!)
Visca el Carnaval de Vilanovaaa!
Hola Jordi i Marta,
ResponEliminaEstava escrivint un comentari i se m'ha escapat, no sé quèm'ha passat, si es publica doble ho sento!
Us estava dient que feia molts dies que no entrava al vostre blog i m'he quedat flipant. LLegir-lo és com si hagués anat a una classe o conferència sobre la situació actual de Veneçuela, fantàstic. Està bé peqruè evidentment sabem de vosaltresque entenim moltes ganes, però també perquè ens poseu al dia i això val molt la pena. Gràcies.
Us volia comentar; heu sentit a parlar aquí de José Antonio Abreu? aquell músic , director d'orquestra, que vol canviar el seu país a partir de la música? Té un projecte molt maco està muntant moltes orquestres amb gent jove i nens per molts pobles. La seva idea diu que cada poblet de Veneçuela pugui tenir una orquestra, ja hi ha molts nois i noies que toquen instruments i fins i tot n'accepta amb discapacitats. Jo tot el que en sé és arrel d'un documental que la Laia té penjat al seu blog. Si ensabeu alguna cosa ens ho comenteu que ens agradarà i per cert si teniu l'oportunitat aneu a algun concert. Els del documental fa posar la pell de gallina. Ja ens direu què1
Per cert els examens bé oi Jordi?
Aquí fa un fred brutal, feia anys que no en feia tant i vosaltres deveu tenir calor oi?
Apali preciosos ja us he atabalat prou.
Que seguiu així de contents.
Un petó de la tieta.
Teresa
Treseta tieta!
ResponEliminaEns estem mig informant sobre les orquestres populars que ens comentes... a veure si tenim l'oporunitat de veure i coneixer una mica més aquesta moguda!
m'encanta que ens escriguis, de veritat!
ah! Saps que? La Laia avui ha somiat amb mi, m'ha enviat un mail des de la France, i m'ho ha explicat tot... jijijij, sou les millors!
un petó gegant tieta, i molts records a la familia i a tot Granollers!
Jordi
Marta, et deu haver costat una mica passar el carnaval lluny de casa, a veure si engresquem als Vilanovins i ens expliquen com ha anat el carnaval de Vilanova i aixi aprofitant aquest blog fem cultura i politica social llatinoamericana i cultura popular calalana.
ResponEliminaÉs curiós com es veuen i s'expliquen les coses des d'un lloc o des d'un altre, aquests dies els mitjans de comunicació ens han parlat una mica del que vosaltres expliqueu.
Apali guapos ja ens anirem comunicant.
Un petonet
M Carme