Un cop acabats els exàmens, i després de l'empatx de revolució dels primers dies, tot es veu diferent.
Ara encara que sigui un xic agosarat ja ens podem atrevir a fer una petita descripció del que és viure a Caracas.
A Venezuela estem trobant mica en mica (shuia-shuia) allò que ens va fer decidir marxar de Catalunya i treure el cap a llatinoamèrica. Poc a poc anem coneixent gent, implicada en moviments socials i, fins i tot, l'altre dia ens vam atrevir a fer una petita xerrada sobre Catalunya al col·lectiu de Creando Puentes, com a formació interna.
Els vam fer un fris cronòlogic de la història de Catalunya: des de la caiguda de l'Imperi Romà, la Corona Catalano-Aragonesa, el Regne de Castilla, Guerra dels Segadors, 1714, catalanisme polític, II Republica, Revolució Espanyola, la dictadura, "transició" fins al moviment okupa, l'esquerra indepe, i la realitat actual a casa nostra.
Al carib venezola amb gent de "Creando Puentes"
També estem participant en la creació d'un col.lectiu, "Creando Puentes" que vol generar espais de solidaritat i consciència amb altres territoris a llatinoamèrica, des del context bolivarià a Venezuela.
També som uns fidels visitants de la Universitat Bolivariana de Venezuela, que ens dona almuerzo gratis casi cada dia. En Jordi es passa el dia entre la biblioteca de la UNED i la de la UBV, i la Marta està indagant i rebuscant gent que ens pugui oferir una feineta o algún projecte que definitivament ens ajudi a quedar-nos a Venezuela i conèixer en persona què vol dir això de la revolució del Siglo XXI.
El caos de carros a Caracas.
Fins ara el que de veritat podem dir, és que Venezuela és un país d'extrems i de realitats contraposades, que conviuen juntes. Un país amb un govern Socialista-Revolucionari que realment fa una feina difícil i vàlida als barris i a les comunitats populars però que no pot transformar del tot la realitat del país. Els i les Venezolanes estan acostumats a consumir de manera compulsiva i innecessària, realment és increïble, no només el consum sinó que ràpidament es palpa la impaciència que hi ha alhora d'afrontar les coses més quotidianes del dia a dia: com ara fer cua al metro, al supermercat, o amb el caos de cotxes, camions i vianants...
El socialisme d'avui a Venezuela conviu amb els símbols i les característiques humanes del capitalisme globalitzat: McDonalds, bancs, publicitat, consum, estress i sobretot individualisme. Però alhora és la cara d'un poble que estima el seu procès revolucionari i lluita dia a dia per millorar la seva realitat. Com? encara no ho sabem i potser no ho sabrem mai, però per això hi som, no?
Crear, crear, poder popular! quin paio, mireu-li la panxota...
Ah!! Sabeu quan val omplir el dipòsit de benzina a Venezuela? El mateix que comprar-te una bossa de caramels o un paquet de xiclets o mig paquet de tabac o una revista o el diari del diumenge, etc.
Diuen que els hi queda petroli fins d'aquí 200 anys... I Venezuela i la regió Andina llatinoamericana van aconseguir independitzar-se de l'Imperi Espanyol fa 200 anys amb la victòria de Simon Bolívar, què passarà d'aquí a 200 anys?
Així que hem decidit com molts ja sabeu que ens instal·lem aquí. D'aquí una setmana o dues enfilem el viatge de nou, cap a Barquisimeto, una ciutat calorosa, la capital de l'Estat de Lara. Esperem trobar un lloc on viure, treballar, llegir, estudiar, estimar-nos, conviure i aprendre. No és poca cosa, esperem aconseguir-ho!
ah! Noticía d'última hora, no t'espantis Laia! La Marta s'ha comprat els Miserables (Victor Hugo) i ja l'està llegint... Els altres ens conformem amb la quantitat d'apunts i resums que ens esperen.
Apa, salut per tothom i una abraçada ben forta, que ja us comencem a anyorar de veritat!!
vinga va! comenteu-nos alguna baina, no? ja sé que nosaltres ens pengem i renovem el blog una pèl tard i poc però, una frase no costa res... jijijiji
ResponEliminagaudiu de la neu i feu fotos que ens ho estem perdent!
Teniu raó si a nosaltres ens agrada saber de vosaltres, a vosaltres també,
ResponEliminaCom molt bé dius n’ha caigut una..... un embolic de trens, cotxes, nens sense escola autobusos penjats, camions ufff.
A nosaltres no ens ha afectat gaire i l’hem poguda gaudir, tret de quatre tonteries.
El pati de casa feia goig de veure i amb els nens de l’escola hem fet un ninot de neu.
Però fa un fred que pela.
Tenim pendent una foto de la carretera de Granollers a veure si us l’enviem.
Estem a punt de fer la crema de Sant Josep ( Jordi, la faré amb midó aquest any en honor teu, sinó em queda bé et xiularan les orelles)
Apali guapos que tingueu bon viatge fins a Barquisimeto, ja ens anireu posant al corrent
Un petonas
M Carme
ola jordi grasias par falisitarma astic mol cunten. ARTAU. Hola parella com va tot?l'Artau ha escrit directament, suposo que ho enteneu. Aquí fa molt fred i per sort la neu va marxant, però aviat arribarà el bon temps i ningú recordarà el fred. Fins i tot la gent de Blancs ja està fent proves, ara mateix són a la Porxada provant unes projeccions per la Festa Major. Anem seguint les vostres peripècies i ens agrada saber com us va tot. Que vagi bé i ens anem seguint. Família Telerin (Artau, Martí, Berta, Àgata i Pitu
ResponEliminaDieu que us esteu perdent la neu... doncs creieu-me que sí, al principi fa gràcia, però quedar-se sense llum de dilluns a les 4 de tarda a 2/4 de 7 del matí de dissabte... no fa cap gràcia. Jo després de passar-me 3 nits sense llum, ni calefacció, ni telèfon, amb la bateria esgotada de 2 mòbils i encara gràcies que tinc la cuina de gas i podia escalfar aigua i cuinar-me i una petita ràdio a piles que em tenia connectada al món..., doncs com us deia després d’aquests 3 dies vaig decidir refugiar-me a casa els pares a Vilanova...
ResponEliminaDemà diumenge tornaré cap a Sant Feliu de Guíxols a començar a escalfar la casa, perquè suposo que dilluns ja deuré poder anar a treballar... estic esperant que em truquin els “jefes” a veure si al despatx a Platja d’Aro, ja tenim llum...
De tota manera totes les línies de la Costa Brava centre estan trinxades... i la reparació va per mesos... de moment tenim llum de generadors que han anat instal•lant per tot arreu i no sé si ja està una línia provisional que estaven fent...
En fi, ja ho veieu... en aquestes zones que no estem acostumats a tenir neu, quan neva fa gràcia, però les conseqüència que això ha comportat, ja no en fa gens ni mica...
Martona, molts records de la iaia, em diu que quan domini més tot això ja et farà algun comentari.
Un petonet i fins una altre...