6.00h del matí, Bon dia! Yordis, Yordis, criden a la porta de l'habitació, és en Beto, el veí de la finca, un camperol amic del tiets de la Marta. M'informa matutinament que no podrà portar-me al poble al migdia a veure el Barça... Bé, això és el que em pensava, la veritat és que venia a demanar-nos una eina del taller del Mauro per arreglar una cosa a casa seva, a les 6.00h!!! Tampoc va ser tant dur llevar-se d'hora ja que ens n'anem a dormir cap allà les 10h. I, dit i fet, em vaig llevar per preparar un esmorzar d'aquells de somni: vam anar amb en Marot a buscar les últimes taronges que quedaven a la finca, un parell de mangos i vam preparar l'esmorzar per la Marta que dormia plàcidament. Vam despertar suaument a la Marta i amb aquella olor de terra vermella i mullada de fons ens vam disposara a esmorzar, quin luxe! Un cop tips vaig fer quatre coses i vaig baixar tot shuia-shuia fins al camp del sr.Antonio, el sogre d'en Beto, el que avui a les 6h m'havia despertat. Hi havia fang per tot arreu, vaig haver de travessar dos filats i gairebé em foto de lloros, però vaig arribar!
Fa una setmana em van convidar a veure com prepraven la terra per sembrar el frijol i m'hi vaig apuntar, vaig estar 2 horetes fent forats amb una pica i omplint-los de gallinasa, duríssim! La gallinassa és el que en queda dels excrements, pipis i restes de les gallines, una terra boníssima per sembrar i fer-hi planter. Bé, seguim!
Tots sabem que la feina del camp és dura i sacrificada però aquí la gent treballa en condicions molt més dures, no està gens mecanitzada la feina i realment és molt dur!
Fa una setmana em van convidar a veure com prepraven la terra per sembrar el frijol i m'hi vaig apuntar, vaig estar 2 horetes fent forats amb una pica i omplint-los de gallinasa, duríssim! La gallinassa és el que en queda dels excrements, pipis i restes de les gallines, una terra boníssima per sembrar i fer-hi planter. Bé, seguim!
Tots sabem que la feina del camp és dura i sacrificada però aquí la gent treballa en condicions molt més dures, no està gens mecanitzada la feina i realment és molt dur!
El chocatos, ben enfagats després d'un dia de feina al camp!Treballen de 6h del matí a 6 de la tarda i els hi paguen uns 4 o 5 euros al dia, lamentable però cert! Normalment intenten treballar-se la seva pròpia terra i així no dependre de ningú però el cert és que tampoc no els hi milloren les condicions laborals ja que han d'assumir el cost dels fertilitzants, abono i llavors, i el que els hi paguen si la collita ha estat bona no els hi arriba per molt. Per tant, hi treballa tota la familia, des del més petit al més gran sense diferència. Tot i així si la collita els hi surt bona i no tenen problemes de sequera o plagues, aquí no existeixen els subsidis de l'estat o si més no, no és una cosa tan normal com a casa nostra, i no els hi paguen la collita tenint en compte l'esforç i el sacrifici que comporta.
Des d'aquí m'agardaria reivindicar la feina del camp, aquí hi ha tot arreu!
Bé, prou de rollo, al tema!
Se'm van fer 4 ampolles a les mans i vag acabar amb agulletes i mal d'esquena, i això que anava a 2 per hora en comparació al ritme dels camperols d'aquí... bé, doncs resulta que ahir havíen de plantar el frijol, aprofitant que havia plogut. Vaig arribar al camp per mirar com treballaven i per preguntar si hi havia algú que em pugués acompanyar al poble, però quan em van veure em van donar una petita pica i em van dir, siga, don Yordis, siga!
Total, que ja em teniu treballant altre cop al camp, això si, avui la feina era més agradable, sembrar frigol fent un forat amb una petita pica i omplint-lo de dos fríjols petits. Vam sembrar un camp gegant, va ser molt diveritit i alhora molt, molt, esgotador. Quan portàvem mig camp un dels camperols em va preguntar si em faria res que em saludèssin de la radio. Què? -li vaig contestar!
Doncs, resulta que havien enviat un sms a la ràdio per saludar-me i així fer saber que tenien un guiri treballant amb ells... i de cop i volta pugen el volum de la radio i una noia diu textualment:
-un saludo grande para Yordis ( Jordi) que està trabajando en el campo del sr.Antoni sembrando el frijol muy juicioso... Ens vam posara a riure com bojos, estan com una cabra!
Bé, un cop acabada la feina del frigol ells havien d'anar a sembrar tabac i em van dir que com que havia col.laborat em regalaven la carrera amb moto fins al poble, al final em va cobrar la gasolina, 6.000 pesos... eren les 12h nomès faltaven 2hores per que comences el partit-messi recital i ja em teniu a casa del Jorge, el jefe del restaurant on vam traballar, mirant el partit amb un parell de cervesetes, gaudint dels gols del Messi, quin paio! Bé, la veritat és que m'estic tornant més forofo del Barça que mai, deu ser la distància, no? Tampoc passa res, oi? I si a sobre guanyen! a veure què passa dissabte, ja tenim sofà i tele reservada, jijiji Fantàstic!
Un cop acabat el partit, l'Anna i el Mauro em van enviar un sms dient que a les 20.30h arribarien a Barichara, i si els podríem anar a buscar amb el seu cotxe. Per tant vaig anar tirant cap al camí a veure si trobava algú que em recollis. En Beto em va trucar i em va dir que un seu cosí pujava cap a la vereda i em podia recollir, genial! I vaig pujar amb ell cap a la finca, en Gonzalo. El camí estava tot enfangat i relliscava molt perquè va ploure molt a la vereda, però de seguida vam arribar.
La Marta estava llegint tota juiciosa estirada a la hamaca Els Miserbles, i de cop i volta vaig veure que s'havia tallat el serrell! Caaaaaaarai, quina sorpresa! Bé, vam xerrar li vaig explicar les meves peripècies i cap al poble a buscar l'Anna i en Mauro. Abans els hi vam deixar preparada un parell de masses de pizza fermentant...
A les 10 de la nit, les vostres 5 de la matinada ens vam entaular, dues pizzes: una de verdures i pernil i l'altre amb rúccula, prou bones, boníssimes!
Bé, també vam rebre el portàtil de la Marta, sí, sí ja tenim oridnador! Ara si, que no tinc excusa per estudiar!
Ja ho veieu és per dies com aquest que el nostre viatge ha valgut la pena, la veritat aquest lloc del planeta és una passada... Un luxe poder-hi ser i compartir-ho amb tots vosaltres!
Un petó ben fort!
Des d'aquí m'agardaria reivindicar la feina del camp, aquí hi ha tot arreu!
Bé, prou de rollo, al tema!
Se'm van fer 4 ampolles a les mans i vag acabar amb agulletes i mal d'esquena, i això que anava a 2 per hora en comparació al ritme dels camperols d'aquí... bé, doncs resulta que ahir havíen de plantar el frijol, aprofitant que havia plogut. Vaig arribar al camp per mirar com treballaven i per preguntar si hi havia algú que em pugués acompanyar al poble, però quan em van veure em van donar una petita pica i em van dir, siga, don Yordis, siga!
Total, que ja em teniu treballant altre cop al camp, això si, avui la feina era més agradable, sembrar frigol fent un forat amb una petita pica i omplint-lo de dos fríjols petits. Vam sembrar un camp gegant, va ser molt diveritit i alhora molt, molt, esgotador. Quan portàvem mig camp un dels camperols em va preguntar si em faria res que em saludèssin de la radio. Què? -li vaig contestar!
Doncs, resulta que havien enviat un sms a la ràdio per saludar-me i així fer saber que tenien un guiri treballant amb ells... i de cop i volta pugen el volum de la radio i una noia diu textualment:
-un saludo grande para Yordis ( Jordi) que està trabajando en el campo del sr.Antoni sembrando el frijol muy juicioso... Ens vam posara a riure com bojos, estan com una cabra!
Bé, un cop acabada la feina del frigol ells havien d'anar a sembrar tabac i em van dir que com que havia col.laborat em regalaven la carrera amb moto fins al poble, al final em va cobrar la gasolina, 6.000 pesos... eren les 12h nomès faltaven 2hores per que comences el partit-messi recital i ja em teniu a casa del Jorge, el jefe del restaurant on vam traballar, mirant el partit amb un parell de cervesetes, gaudint dels gols del Messi, quin paio! Bé, la veritat és que m'estic tornant més forofo del Barça que mai, deu ser la distància, no? Tampoc passa res, oi? I si a sobre guanyen! a veure què passa dissabte, ja tenim sofà i tele reservada, jijiji Fantàstic!
Un cop acabat el partit, l'Anna i el Mauro em van enviar un sms dient que a les 20.30h arribarien a Barichara, i si els podríem anar a buscar amb el seu cotxe. Per tant vaig anar tirant cap al camí a veure si trobava algú que em recollis. En Beto em va trucar i em va dir que un seu cosí pujava cap a la vereda i em podia recollir, genial! I vaig pujar amb ell cap a la finca, en Gonzalo. El camí estava tot enfangat i relliscava molt perquè va ploure molt a la vereda, però de seguida vam arribar.
La Marta estava llegint tota juiciosa estirada a la hamaca Els Miserbles, i de cop i volta vaig veure que s'havia tallat el serrell! Caaaaaaarai, quina sorpresa! Bé, vam xerrar li vaig explicar les meves peripècies i cap al poble a buscar l'Anna i en Mauro. Abans els hi vam deixar preparada un parell de masses de pizza fermentant...
A les 10 de la nit, les vostres 5 de la matinada ens vam entaular, dues pizzes: una de verdures i pernil i l'altre amb rúccula, prou bones, boníssimes!
Bé, també vam rebre el portàtil de la Marta, sí, sí ja tenim oridnador! Ara si, que no tinc excusa per estudiar!
Ja ho veieu és per dies com aquest que el nostre viatge ha valgut la pena, la veritat aquest lloc del planeta és una passada... Un luxe poder-hi ser i compartir-ho amb tots vosaltres!
Un petó ben fort!
Ei Yordi, jo de gran vull ser com tu, he quedat maravellat del teu escrit, serà que tens algun antecedent una mica "lletraferit" a la família i t'ha influenciat. Aquest blog no es pot llegir només una vegada cal tornar-hi per disfrutar i veure que us va de conya.(suposo que no tot son flors i violes però cada cop que el llegeixo veig que esteu on volieu ser). Enguany no hi ha mona (ja ens grandet) però m'apunto el tema del sopar i potser aleshores poden fer-ne una de macro. Veig que estàs al corrent de tot (barça,...) no et perdis el partit jo hauré de ser al 2046 amb els concerts del rock a l'ascensió. No pots estar-te quiet i fins i tot aquí has de ser protagonista a la radio, ho portes a la sang. Aquí tot segueix el seu camí rutinari molts records i petons a tu i a la Marta de part de la família Telerin (Àgata, Pitu, Berta, Martí i Artau). Encara no he pogut veure els videos de la mona però en aquesta casa l'ordinador està molt solicitat. Una abraçada molt gran i seguim en contacte.
ResponEliminaDe fet jo escric el que vull i després la Marta passa el sedàs de l'ortografía i els signes de puntuació... jijijiji.... una mica de trampa, però bé, sort en tenim, no?
ResponElimina