Adeu Colòmbia...benvinguts a Equador!!!

Hola de nou!

Hem canviat de país des de l'últim cop que vam escriure... ja ens vam despedir de l'Anna i el Mauro, de la gran urbe de Bogotá i de les muntanyes andines del Huila. San Agustín concretament ens ha deixat bons records, per la màgia que desprenen les pedres/escultures que es conserven de les civilitzacions que hi habitaven el 3.300 a.C. Brutaaal!!! No es coneixen grans trets de la societat del moment, però ho tenen tot ben conservat i val la pena de veure!

El águila y la serpiente, i la Marta!

Bé, després de passar un St.Jordi a l'autobús vam entrar a Equador, on hem fet el guiri total acompanyats d'un guiri australià amb tots els ets i uts, això sí! la mar de simpàtic eeh!!! Hem fet el guiri per Quito, ens hem passejat amb bicicleta fent la ruta de les cascades per Baños, on el Jordi va fer puenting i tot i hem visitat un mini Machu pichu d'Equador no massa espectacularrr.

Vista de Quito, a veure qui troba la Catedral? (hi ha una catedral gòtica, rollo europea...)

Fent un salt a la "mitad del mundo" (Equador!), amb el Dániel australià!

Ruta ciclista, amb els gringoguiris!!! jajjaja!

D'aquí, directes cap a Vilcabamba, o altrament conegut com Gringolàndia. El poblet és molt bonic per la zona on està situat, 100% envoltats de muntanyes amb diferents formes que semblen extretes de zones geogràfiques diferents. No sé si m'explico. Totes són muntanyes andines, però mires a l'esquerra i són més escarpades, amb penyasegats (rollo les guilleries); mires a la dreta i són més arrodonides (rollo hobbiton), al centre no tan altes i presidides pel poble.

Panoràmica de les muntanyes, vista des d'on estem vivint. Però no es pot apreciar tot el que he intentat explicar...

Vilcabamba des d'on vivim nosaltres!

Com que l'entorn és tan agraït i desperta molta pau interior i la gent hi viu tants anys aquí, resulta que els gringos ho estan envaint i es venen a retirar aquí. Construeixen la seva caseta i el seu centre de salut espiritual i vinga, a passar els últims anys de la seva vida i a encarir el cost de la vida dels equatorians, que ja no es poden ni comprar un terreny al seu poble perquè els preus han pujat moltíssim en els últims anys... en fiii... el món gira però està ben boig!

Què més explicar de Vilcabamba?? doncs que nosaltres som uns afortunats. Estem vivint a una mitja hora del poble (de baixada, la pujada és una altra cosa...) a un turó on tenim unes vistes fantàstiques. La feina a l'hort és dura: 8h al dia (de 8 del matí a 12, parada per dinar i de 13 a 17h, el dia es fa força llarg...), tot i que és bastant relaxat, és una feina constant. Demà tenim reunió amb el jefe per valorar la primera setmana... aviam què ens diuen! Treballem amb l'Ángel, un senyor equatorià de pagès de tota la vida. És difícil comunicar-se amb ell perquè li costa expressar-se i sovint no l'entenem. Però l'home té molt sentit de l'humor i és entrenyable! A vegades el Jordi, que és molt tossut, xoca una mica amb ell amb la manera de fer les coses, però anem sobrevivint! El millor de tot és que podem agafar les verdures que volem de l'hort per fer-nos el sopar (dinem amb la família de l'Ángel), verduretes fresques, de l'hort al plat! jjejeje

Una vista general de l'hort i la zona per fer planter, o "crecere" com diu l'Ángel!

La Marta tota juiciosa treient les fulles lletges de les cols!

L'Ángel preparant una cistella de verdures per baixar al restaurant!

El jefe per això, és el Raúl, un mexicà de 27 anys amb una segona mare gringa que va comprar tots aquests terrenys per construir-hi un centre de ioga (salut espiritual per tots els gringots de la zona!) i un jardinet per menjar-se'l, i li va cedir al seu fill perquè li cuidés! A més, el Raúl té un restaurant al poble de menjar cru i verdures ecològiques (entre d'altres), que treu de l'hort!

I és aquí on estem instal·lats nosaltres! diguéssim que en unes condicions que no sembla que ens trobem a sudamèrica... però aprenent a desherbar, treure les fulles lletges de les verdures, podar els tomàquets i lligar-los, fer sots ben profunds per tirar el compostatge... tot de feines que ens destrossen l'esquena però ens mantenen en forma! jejeje I estem menjant més sa que mai! Quan pleguem, el Jordi estudia molt i jo teixeixo molt! En breu posaré una paradeta al poble per vendre el meu art i fer quatre peles! Ja posaré fotos al blog perquè pugueu fer els vostres encàrrecs! jejejjej!!!

Carme, per si no t'ho creus... mita'l com estudia ell!!!