I quien dijo furgo???

Mentre uns quants esteu de ressaca de festa major o just gaudint els últims instants d'estiu nosaltres com molt bé sabeu estem encara inmersos en la difícil tasca de comprar una furgoneta que estigui amb condicions per seguir la ruta i amb tots, tots els papers en regla.

Per tant, com ja fa molts dies que estem dedicats plenament en fer això i res més us en fem 5 cèntims. Primer de tot vam començat tot il·lusionats pensant que el mercat de segona mà de carros a Bolivia seria igual o si més no equivalent a la de resta de coses... però resulta que els autos son molt i molt cars des que l'Evo va tancar les fronteres per evitar contraban i corrupció.
Tot i així vam anar a un dels mercats més famosos de llatinoamèrica "El ALTO" on a part de cotxes hi ha de tot: roba, menjar, animals, ferreteries ambulants, fusteries, més menjar, pols, fang, peces de carros, en fi de tot i més...

Allà hi vam estar a punt de comprar la nostra primera furgo, model 73, però va resultar que el propietari estava mort i per tant, no podíem fer el canvi de nom, imprescindible per creuar cap a Argentina. Aquí és on ens vam començar a adonar de la poca paraula que tenen els bolivians...

Uns dies més tard, vam trobar la que ens pensàvem que seria definitivament la nostra combi. Vam fer la paga i senyal i tot, a un mecànic que ens semblava de confiança i ens crèiem les seves paraules. Dues setmanes després de fer-nos perdre el temps, que si ara li havia de retocar una peça, que si ara li faltava un paper... ens va confessar que no sabia on eren els papers.

Durant aquestes dues setmanes, nosaltres vam comprar tot el necessari per equipar la nostra combi al mercado del Alto, evidentment! Per tant, quan el senyor Pablo Siles ens va dir la veritat, va ser com si ens caièssin 20 litres d'aigua freda a sobre. Malgrat la desil·lusió i les poques ganes de seguir endavant, vam continuar buscant fins que vam trobar la nostra combi. En bones condicions de papers per fer el canvi de nom i amb una reparació pagada pel propietari abans d'entregar-nos-la. Malgrat això, li vam haver de canviar el distribuidor per seguretat. Primera inversió a la furgo.

Tot el que ens hem comprat! La nostra casa!

Un cop comprada la furgo, no es van acabar els mal de caps. Ans al contrari! semblava que començaven: que si enregistra-la a l'alcaldia, vés a trànsit, vés a passar una inspecció de tres dies per si és un cotxe robat... que si torna a trànsit, que si et demanen un putu certificat de domicili que no sé pas d'on treurem... que si el mòbil entel està registrat i no podem posar la nostra targeta... que si utilitzant un comandante corrupte ens fem un carnet de conduir de Bolivia... tot són problemes en aquest país, però mica en mica hi anem trobant solucions.

Ah! un consell, no us compreu mai un cotxe a Bolívia. La gran burocràcia d'aquest país, lamentablement, justifica la corrupció... Si alguna vegada us heu queixat de la burocràcia lenta de Catalunya... no sabeu el que és la burocràcia!!!

Entre tants maldecaps, aquest cap de setmana vam marxar de La Paz per agafar noves forces per seguir amb els tràmits, i vam anar a Sajama per estrenar la furgo. Tot i que d'entrada, semblava que la mala sort no ens abandonava: vam punxar abans de sortir de La Paz, un poli desgraciat ens va grapar el cotxe mentre canviàvem la roda per infracció (estàvem mal aparcats). Quan vam aconseguir deslliurar-nos del poli i de la multa (evidentment, no vam pagar ni un peso i ens van treure la multa), vam anar a omplir el dipòsit per fer kilometres i se'ns va rebentar la manguereta que omple el tanc de benzina: tot el terra ple de gasolina i nosaltres cagats per si el dipòsit s'havia trencat... sort que no va ser res greu!

Canviant la roda a la "llantería", igual que la de la bici però en gran...





La manguera de gasolina arreglada i el motor de la combi! (pels frikis de mecànica!)

Així que a les 15h ens disposàvem a abandonar la Paz, rumb Sajama, un Parc Natural a la frontera xilena (400km de la Paz). La combi es va comportar com una reina i no ens va fallar ni per l'autopista (mare meva, de tot en diuen autopistes!) ni pels camins de carro del parc natural! Vam poder gaudir d'uns termales (i d'un bany familiar de bolivianos), vam respirar aire de 4300 metres d'altitud, vam veure el cim més alt de Bolívia (uns 6300m), i vam cuinar dins d'uns gueisers amb aigua a més de 100ºC. Un dels llocs més espectaculars on hem estat! I vam poder dormir allà amb la nostra combi! També vam fer la primera pela com a transportistes, ja que la gent ens parava demanant que els portèssim i ens pagaven el pasaje. Així que un cop de vuelta a la Paz, vuelven los problemes, però reconeixem que aquest primer cap de setmana amb la combi ha estat un èxit i estem molt contents!!!

El Sajama (63oo i picos metres) i la nostra combi camuflada!!!

En Jordi cuinant als termales, des de l'aigua! minuts més tard, ens va invadir una família...

En Jordi cuinant al gueiser al bany maria (ja es veu qui treballa aquí!) i la Marta posando al gueiser més espectacular de la zona! Bullia un muunt!!!


El resultat del sopar del gueiser (arròs una mica cru, amb alpahaca i gust de sofre!)

La Marta conduint la combi!!! tot i que no us penseu... encara no s'atreveix dentro de poblado!

Us posem un video de la nostra combi creuant un rierol!
APa, salut!

pd. Volem felicitar a tota la colla blanca per la Festa Major que han fet! I als blaus una miqueta també! I moltes gràcies a totes les persones que han participat dels bocins, en especial a la Clara i la Núria! Visca els blancs! L'any que ve serem dos més!!!!