divendres, 17 de juny del 2011

Re-comencem aquesta aventura! Nyam!

El blog és transforma i es vesteix de gala per re-començar un nova aventura!

Fins ara aquest espai ens servia per a desfogar-nos, fer una mica de voyerisme introspectiu i alhora comunicar-nos amb vosaltres. Ara que ja fa dies que correm per terres catalanes m'agradaria seguir aprofitant aquesta eina i donar-li un nou rumb.

La idea és fer un recull de les diferents receptes, idees, i transformacions quotidianes que fem i desfem entre fogons o potser forns de llenya. Un nou blog per fer renéixer retalls de diari antics i paperets arrugats i bruts d'oli que s'amaguen al calaix d'una cuina i que ara podran veure la llum... Un espai per a comunicar-nos amb cinc nous sentits: el salat, el dolç, l'amarg, l'àcid, i perquè no l'empalagòs.

Així doncs comencem aquest nou viatge i creuem la frontera del gust, on la seva llengua és la cuina, la parla la gastronomia i la cultura, el pa de cada dia!

La mona de Pasqua

La primera entrada i amb un xic de retard la dedicarem a un dels nostres ritus, la Mona de Pasqua. I per a fer un bona introducció ben nostrada he buscat una gran referència:

"La mona de Pasqua es regala i es consumeix, justament, el Diumenge de Pasqua, i l’endemà, Dilluns de Pasqua, se’n mengen, en tot cas, les restes. " Joan Amdes. Costumari català, 1952.

Déus vos guard, padrí,
la Pasqua ha vingut,
doneu-me la mona;
i Déu us dô salut.

Així doncs tot trencant la tradició us presento la Mona de Pasqua que vaig fer pel meu fillol a dia 17 de Juny amb la primavera apunt d'acabar-se i quan ningú s'en recorda de les "Pasqües".

La Mona del Tom i Jerry d'en Nil

Farem un bon pa de pessic amb 3 ous, 80 gr sucre, 60 gr farina de blat i 40 gr de farina de Kamut. Les clarescom sempre a punt de neu i els rovells, amb el sucre, ben blanquejats al seu màxim per aconseguir una cosa plena d'aire i esponjosa. Amb molt de compte com si d'unes pessioglletes a la panxa és tractes fem un toc suau amunt i un toc suau avall incorporat-hi la farina ben tamissada. Un cop llest i barrejarem una mica de xoco de cobertura fosa perquè ens faci crec-cec al mossegar i cap al forn. A 180 º durant uns 20 minuts.

El bescuit, apunt d'entrar al forn

Un cop llest farem un bona crema d'ou espessa amb fruits secs garrapinyats per afegir-li a sobre.

Farem servir la formula següent: 130 gr sucre per 2 ous, s'ha de vigilar que no s'ens cogui massa i ens quedi una truita! I és molt important coure-la per sobre dels 80º! Al final hi afegirem els garrapinyats, fets amb sucre sec a la paella i molta força de braços...

Els fruits secs garrapinyats

Després ens tocarà escalfar el ferro de cremar i afegir un polsim de sucre i a cremar-ho tot!

Tot cremant el pa de pessic! mmm...

Un cop llesta la base us ensenyarem la perla d'aquesta nova entrada, la cirereta de la mona. Un retall de xocolata blanca i negre feta a ganivet, amb la forma dels mítics Tom i Jerry!

Primer vam fer una especie de din4 de xoco blanca, per fer-lo ens vam ajudar d'un petit marbre ben congelat per refredar la xocolata al moment i poder manipular-lai retallar-la. Després vam fer un motlle de paper amb la silueta dels personatges i les lletres. Per després fer-ho de xocolata negre, i ho vam engantxar amb molt de compte amb una mica de la mateixa xocolata.

Ara si que us puc dir que va tremolar el pols i vam haver de repetir unes quantes vegades la operació però va ser tota una aventura!

Ara no tinc més fotos de com va ser el proces però aquí us passo un parell de fotos fetes a corre-cuita un cop acabada.


Aquí s'acaba la primera entrada de la nova vida de l'espai shuia-shuia.... fins la propera!

Us deixo amb una frase que he vist aquests dies a la indignada Plaça Catalunya, enmig d'aquest moviment fantàstic, plural i lliure que darrerament tohom s'està atrevint a criticar i a desmerèixer!

Som la minoria. Però som el llevat que farà créixer la massa!

Salut i bons aliments!



dissabte, 18 de desembre del 2010

Última aventura a llatinoamèrica i una mica de llagrimeta...

Hola! Bé, per despedir aquest any i mig de viatge ens ha tocat la grossa!

L'hotel del costat del nostre a les 5 de la matinada...

Resulta que avui a la matinada, mentre dormíem plàcidament, ens han vingut a despertar el personal de l'hostal picant a les portes, cap allà les 4 del matí, dient: fueegooo, fueeggoooO!!! todo el mundo que desaloje el hotel, de prisa! se está quemando el hotel de al lado...

Enmig del caos i la gent corrent ens hem vestit i hem agafat allò imprescindible (diners i passaports) i hem sortit al carrer, on hem vist un incendi espectacular dels dos hotels del costat del nostre. Al prinicipi ens pensàvem que s'escamparia cap al nostre hostal i es cremarien totes les nostres coses, però per sort la cosa ha anat cap a l'altra banda i no ens ha passat res! Tot i així, sí que hem viscut 4 explosions de gas i ens hem espantat una mica... jejejeje... no sabíem què passava i els bombers han estat una mica lents al reaccionar, tot i que després han fet una molt bona feina (Pau Dalmau, la Marta ha pensat molt en tu, bomberu!)

Si voleu riure una mica mireu això... jejejje! hem venut les fotos i el vídeo que han fet uns amics al diari per excel·lència d'Equador i hem guanyat alguns dinerons... i de pas ens han fet una entrevista... jajajjaja! sense comentaris...

Link del vídeo i entrevista (imprescindible!):

Link del diari EL COMERCIO, amb la notícia, demà serem portada nensss!!!

I bé, esta es la noticia!
D'altra banda, també volíem fer una bona despedida al blog... però amb el que ens ha passat aquesta nit, li han tret protagonisme... la idea era fer un recull de motius pels quals tenim tantes ganes de tornar... així que aquí en deixem uns quants... i els altres ja els viurem en primera persona!
Un tomb per la rambla de Vilanova per St. Jordi, per plantar un maracuyà i uns quants ajís, seguir sense fumar, fer una cervesa a la barra de l'Anònims, escoltar i riure amb el Nil i la Bruna, el Salvador i la Rita, fer un munt de canelons de St. Esteve, anar a La Pobla a fer mermelada de mòra, cantar un "apa polles rosses" amb l'avi Joan Farrés, anar amb la meva bicicleta blava per Vilanova i el JOrdi amb la seva groga (oi, Clara?), continuar estudiant a la UNED, trobar una bona feina per esquivar la crisi, menjar pà amb tomàquet amb pernil i oli d'oliva, i un bon bacallà, abraçar i veure a la família i els amics, deixar de ser uns observadors per començar a dibuixar projectes nous i reals, fer un descans sa de parella per tornar-nos a trobar a faltar i explicar-nos novetats que no haguem viscut junts, valorar el viatge des d'una altra perspectiva, fer una sidra a la Sidreria, viure el Barça d'en Guardiola amb els colegues (i deixar en pau a la Marta!) i també el balonmano Granollers, fer-nos el dinar i mirar una peli al sofà, votar a les municipals, esperar amb ganes el Carnaval de Vilanova i la mai més desterrada Festa Major de Granollers, fer LA mítica calçotada a Riudoms amb els de la classe, fer-li un petó a la Bel i una abraçada a en Lluís i la Laura, fer una valoració del nou espai urbà de les nostres ciutats, veure el Mediterrani, retrobar-me amb tots els companys del Carmel i recordar la Clara, veure els canvis del lokal de la Sípia Verda, conèixer la nova casa de la Núria i el Dani, pujar a saludar els gironins/es que han desertat Barcelona, escoltar el nou disc de Manel, tenir un gos (tard o d'hora), treballar la terra i cuinar fent shuia-shuia recordant llatinoamèrica, moure el cos al compàs del Ball de Giravoltes i saltar com mai el turuta, xerrar moltes hores d'aquesta petita experiència amb aquell o aquella que ens vulgui escoltar, llegir la mini biblioteca que hem anat fent aquest any, anar de festa a l'envelat!, anar de Granollers/Vilanova a Barcelona amb tren, visitar la Georgina a Sabadell, anar a casa del Paski i cuinar un pollastre al bell mig del Montseny, anar amb el Ferran a fer les Espanyes, visitar la Candela al País Vasc amb la Lí, escoltar el nou disc de Denegro Partizan i veure'ls en directe, abraçar a la sister, anar a dinar el diumenge amb tot el familión a casa la Carmeta i el Joan després d'un dissabte de festa, seguir teixint i fer fires per Catalunya, construir un forn de fang i fer-hi pà i pizzes, fer un daltabaix i anar al teatre, aprendre a tocar la guitarra, consolar el Xuaaan amb les seves crisis amoroses o del què siguin, que res no hagi canviat tant però que tot sigui diferent, retrobar-me amb els de l'assemblea de la uni, seguir fent mica en mica, però aquesta vegada des de casa nostra!
En fiii, recuperar espais perduts i somiar en el pròxim destí!!!
Ha estat un plaer!
Una abraçada,
Jordi i Marta.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Ja hem venut la combi!

I per despedir-nos d'ella l'Albert el nou "inquilino" d'aquesta caseta en rodes, ens l'ha deixat! Així que hem fet la última escapadeta a l'Illa del Sol, enmig del llac Titikaca, molt a prop de La Paz.

Us deixem unes fotos d'aquets dies i de les meravellas de l'illa.

L'albert el nou inkilino de la combi....i la Marta amb l'Evo de fons!

Uns rocs que no sabem que simbolitzen... però macu, no?

La comunitat Challa, enmig de la ceremònia per cridar la pluja, fa dos mesos que no plou!

La gent de la comunitat challa qu ens va convidar a dinar, tot recollint després de la ceremonia per la pluja... brutal!

La Marta i el llac sagrat.


En Jordi tot preparat: pantalons 1 euro, ulleres 1 euro.... así cualquiera....

El llac titikaca...


Ja tenim les motxilles a punt, demà marxem cap al Perú on farem parada i fonda a casa els pares de la Cata, de fet en Roberto el seu germà ja ens espera...

I després, un cop a l'Equador, farem l'última entrada d'aquest fantàstic blog, tot fent shuia-shuia i preparats per creuar l'Atlantic fins al nostre Mediterrani.


I la Kombi ja és una ombra per nosaltres! Però sempre serà amb nosaltres! quina pena...

Una abraçada a tots i totes!

dilluns, 8 de novembre del 2010

I ja en són 7!!!

Us escribim des de Xile, Antofasta, on hem anat a passar uns dies en companyia del Jose, un burgalès que va estudiar a Barcelona amb el Jordi i que ara viu per aquí! L'adeu a la Argentina va ser poc més que ràpid i no vam poder gaudir d'un últim asado, però la travessa que vam fer amb la combi per l'autopista que creua els Andes d'Argentina a Xile va valdre la pena! Us imagineu una autopista a 5000 metres sobre el nivell del mar?? Amb muntanyes rocoses i seques, deserts de dunes grogues, crema, marró, roig, salars blancs, matolls verd cremat, flamencs rosats... enmig de la immensitat del no res de l'alçada i els núvols... espectacular! No ens ho esperàvem i ens va captivar! El millor de tot va ser que la combi va aguantar el trote i va pujar com una campeona! (tot i que després, arribant a Antofagasta, se'ns va morir la bateria i n'hem hagut de comprar una de nova...)
Imatges de... creuant els Andes!





Patíem pel fet que tinguèssim problemes al creuar la frontera, desprès de l'experiència amb l'Argentina, però sorprenentment ens van tractar molt bé i ens van deixar passar sense posar-nos cap trava! Així que un cop a San Pedro de Atacama només calia esperar que arribés el nostre guia: el Jose!
La Marta acabada de despertar...

San Pedro de Atacama és un tros de desert amb figures geogràfiques força increïbles (el Jacques Costeau hi anava a bucejar quan era jove!), però mooolt explotat turísticament! I nosaltres ja estem força cansats de poblets turístics... així que només hi vam passar dos dies amb el Jose, i vam anar a visitar la Laguna Cejar, que és com el mar mort i flotes sense haver de nedar a causa de la gran concentració de sal, i el valle de los muertos, un desert de dunes i muntanyes rocoses, on teníem la intenció de passar la nit... però el fred ens ho va impedir!


La laguna Cejar

En Jordi i Jose davant del pou sense fons! - Ens hi tirem?

Mita'ls com floten ells!


Bonaa niittt!!! jajajaj!

Per allunyar-nos de la calor (el sol et cremava a la pell com mai!) i dels guiris, vam decidir baixar fins a Antofagasta i allunyar-nos una mica de la ruta, per estar uns dies tranquils a casa del Jose i conèixer la seva vida d'aquí, tot i que s'ha posat malaltó i l'hem hagut de cuidar una mica! Ens ha anat molt bé per recuperar la sensació de casa, fer el vago al sofà, mirar pelis i badar davant l'ordinadar, cuinar i fer rentadores... i en bona companyia! També hem fet alguna excursió per la zona, hem anat al terminal marítim a menjar "cebiche" i empanades de marisc i hem vist llops marins!

Al port d'Antofagasta!




Un cebiche ben refrescant!

A la Portada, una platja del Pacífic a prop d'Antofagasta!

Això sí, Antofagasta és dels llocs del món on el forat de la capa d'ozó és més gran i, per tant, el sol afecta més a la pell. Per controlar-ho, a tota la ciutat hi ha repartits els "solmáforos", que graduen la intensitat del sol i avisen a la gent que es protegeixi més o menys. Boníssim!



Un solmáforo!



Demà ja comencem a desfer camí i pugem rumb cap a Arica per entrar a Bolívia de nou! En principi, si tot va bé, ja tenim comprador de la combi i això ens tranquilitza i allarga una mica més els dies del nostre viatge, així que encara passarem per Potosí i el Salar de Uyuni abans d'aterrar a La Paz per vendre la combi.
Apa, salut i avant!

dijous, 28 d’octubre del 2010

Argentina!

Ja fa cosa d'un mes que voltem per Argentina i val a dir que ens ha anat prou bé!

Estem aprofitant al màxim la combi i anem fent de càmpings i de casa d'amics i gent que anem coneixent. Els argentins són molt acollidors i de seguida t'obren les portes de casa i et conviden a asados on mai falta la política. Això sí, són uns xerraires i els agrada escoltar-se. Mica en mica, entre uns i altres ens han fet cinc cèntims de la història d'aquest país i hem conegut gent de diferents tendències polítiques. Estem vivint un moment històric per la Argentina, ja que l'ex-president del país i un dels pilars de l'oficialisme actual (president de la UNASUR i del partit justicialista, els peronistes) i el marit de la Presidenta, Néstor Kirschner, va morir ahir de forma sobtada. Paral·lelament, sembla ser que la inflació d'aquest país augmenta i s'està plantejant la creació d'un nou bitllet de 200 pesos argentins. Realment és un quilombo!

Fent el primer asado!


El Jordi fent de gos...

La ruta que hem fet va començar per La Rioja (sense saber massa bé on anàvem), on vam passar pel Cañón del Talampaya (una espècie de cañón del colorado en miniatura) i pel Valle de la Luna (on literalment, semblava que estiguessis trepitjant la lluna, preciós!); els dos declarats Patrimoni de la UNESCO.



L'home de la caverna



La combi a la cuesta de Miranda, un lloc preciós!


La "chimenea" i la immensitat del cañón

El valle de la luna

Després vam fer parada a Córdoba on teníem un amic que ens va rebre a casa d'uns amics seus i es pot dir que no vam sortir de casa perquè vam coincidir en una festa d'aniversari de puretillas i ens vam quedar de festa i vida de casa, que també ens va anar bé. Així que, Cordoba capital no la vam conèixer massa... Vam deixar la furgo a casa la tieta del Seba i vam fer cap a Buenos Aires, tot deixant reposar la combi uns dies.

Buenos Aires Querido ens va encantar, la ciutat més occidentalitzada que hem conegut en tot llatinoamèrica, però amb les seves peculiars característiques llatines (italogallegues!). Vam intentar conèixer la ciutat en cinc dies i vam fer el que vam poder: passejar per la Boca i caminito, veure tangos de guiris, anar a teatre i conèixer una mica la vidilla cultural de la capital, el Jordi es va posar tossut i vam anar a veure un partit del Boca a La Bombonera, i la Marta va aconseguir anar a un concert de Gondwana, vam fer una visita a la seu de l'associació de las Madres de Plaza de Mayo i a la Universitat Popular, vam passejar pel barri pijo de Palermo, així com també vam degustar vins i formatges, empanades i pizzes a San Telmo.

Les cases de colors de caminito!

tango!

El Diego




L'ambientillu de La Bombonera


La Mafalda i la parejita feliz... entre comillas!


D'allà vam pujar al primer tren que hem agafat en tot un any i vam anar cap a Rosario a galop de les vies del tren (talment com viatjar a caball!, una mica incòmode i divertit alhora! això sí, el tren costa la meitat que l'autobús, a veure si n'aprenen a Espanya!). A Rosario ens esperava el Lissandro i la seva dona, Julieta, que ens van acollir com dos bons anfitrions i ens van portar a conèixer la ciutat: el riu Paraná i la pesca, la platja, el centre, un asadito de sandwitch amb l'entrenyable Andrés, les "villas" populars com Villa Banana. El Lissandro ens va portar a conèixer un barri on les Madres de Plaza de Mayo estan portant a terme un projecte de la seva fundació Sueños Compartidos, en el qual els propis obrers que vivien al barri de cases de llauna es construeixen vivendes dignes i fan tot un treball social de desenvolupament comunitari.



Un obrer que treballa en el projecte


A Rosario amb la paella a la brasa, excel.lent!




La Marta a Capilla de Monte (Còrdoba de pujada)


I de Rosario a buscar la combi per visitar el nord del país: Tafí del Valle, Amaicha, les runes de Quilmes... i és aquí des d'on escribim el blog.



Ja fa dies que la Clara ens ha deixat però estem segurs que segueix volant i somrient allà on sigui, tots aquells que vam tenir el luxe de poder viure al seu costat ho sabem.

Un petó ben fort, Clara!

divendres, 1 d’octubre del 2010

Xa etamos en la Argentinaaa! y con la Kombi, listo?

Che boludooos, como ándan?
Bé, com veieu, hem aconseguit entrar a l'Argentina amb la nostra furgo!!!

Resulta que després de tots els esforços burocràtics que havíem fet per poder entrar a Argentina amb la kombi, ens van vetar l'entrada a l'últim moment amb l'argument que una llei argentina diu que un vehicle bolivià no pot entrar a Argentina sinó és conduit per un bolivià o algú que tingui la residència boliviana... i clar! nosaltres som turistes i anem amb un cotxe de Bolívia... no sabeu el xàfec que va significar per nosaltres aquesta notícia... ens havíem informat bastant i ningú ens havia dit tal cosa... en fiii.

Per tossuts nosaltres, que ja ens havíem fet a la idea de tombar amb la kombi per Argentina i ho teníem tot a punt, vam decidir provar-ho per una altra frontera: Bermejo, amb la idea que si ens deien que no, agafaríem les motxilles i entraríem al "estilo clásico", caminant i amb bus. Per sorpresa nostra, sense insistir massa ens van deixar entrar amb la furgo! Encara que, fent els papers d'entrada, l'aduana boliviana ens va tornar a posar problemes.
Així doncs, vam aconseguir entrar a Argentina 3 dies més tard de provar-ho per primer cop, i amb 250km per camí de carro a l'esquena. Val a dir, que gràcies a aquesta carretera de muntanya (molt bonica) vam poder tornar a veure tucans i fer fotos (que no ho havíem aconseguit encara!). I vam poder anar al circo!!! un circ bolivià, que estava de gira per Entre Ríos! Una barreja del romanticisme del circ clàssic i el cutrerío més tòpic! Però va estar bé saborejar una poma de caramel mentre vèiem clowns i una "chica de cuchillos".

Carretera trucha Yacuiba - Tarija!
Un tucaaan!!!!!!

Per poder entrar a Argentina ens van fumigar el cotxe (com si a Argentina ja no hi hagués el mosquit del dengue ni plagues similars... detalls del més pur estil nacionalista llatinoamericà) i un gos ens va restrajar tota la furgo per si portàvem droga! Tot plegat, bastant surreal i divertit!
El gos i el "gendarmen" dins la kombi...
Fumigant la nostra kombi... no ens va poder cobrar perquè encara no havíem canviat pesos! jaja! (estàvem en zona franca!)

I ara estem a prop de Santiago del Estero, fent vida de camping i carretera! Visitant poblets una mica inhòspits i mecànics que no en faltin! ens dirigim cap a Córdoba i d'allà a Buenos Aires, però sense la kombi que la deixarem descansant a Córdoba per no donar-li tant de tute! (només tenim un mes a Argentina i volem anar a la capital! ni forçant molt la kombi hi arrivem amb ella!)
Foto artística de la Marta mentre en JOrdi neteja la taula!
Pelant patates al càmping!

Putus mecànics... malgrat tot, mai falten les ganes d'aprendre!

P.D. Tot i que sembla ser que a Equador la situació està més tranquil·la i l'intent de cop d'Estat ha quedat en el no res, des d'aquí volem donar tot el nostre suport al poble equatorià i al seu representant: Rafael Correa, que en les hores més dramàtiques del dia d'ahir va dir: "de aquí salgo como Presidente o como cadáver". És increïble la debilitat de les democràcies a llatinoamèrica...

VIVA CORREA! Alerta a los pueblos de la Alianza Bolivariana! (dixit H. Chávez!)

I com diuen els equatorians, Dále Correaaa, daaalee!!!

(i per Catalunya, com va anar la Vaga General?)